Avui dia potser estam massa acostumats a conviure amb determinades problemàtiques socials sense adonar"nos de la seva dimensió real fins que algun fet excepcional desperta la nostra consciència i indignació i exigim responsabilitats als responsables polítics.

Desgraciadament, quasi a diari fets relacionats amb diferents problemàtiques socials omplen les pàgines de succeïts dels mitjans de comunicació i ho llegim passivament, com un esdeveniment habitual. Només és quan les pàgines d'informació política i general es fan ressò d'aquesta problemàtica que ens plantejam que potser hi ha alguna cosa que no funciona.

Aquests anys de bonança econòmica general fan que amb massa freqüència se situï la problemàtica derivada de diferents mancances socioeconòmiques a un pràctic i teòric segon nivell.

Però la meva reflexió vol capgirar aquesta anàlisi freqüent en molts dirigents d'institucions públiques i fins i tot en amplis sectors de l'oposició. De fet des del Grup Municipal del PSM"EN a l'Ajuntament de Palma hem treballat molt conscientment en aquesta àrea en el sentit de fer des d'una oposició constructiva un repàs a les mancances que pateix la nostra ciutat, i societat en general, en matèria de política social. A tall d'exemple podem destacar: dèficits en matèria d'assistència domiciliària, manca de residències i centres de dia per a persones grans i també per a malalts d'alzheimer, el problema de la immigració, del fracàs escolar, diferents problemes relacionats amb la joventut, etc. Davant aquesta greu problemàtica hem intentat aportar possibles vies de solució que sempre passen pel diàleg dels diferents actors implicats, coordinació de les institucions, increment dels recursos humans i materials i fonamentalment més conscienciació i sensibilitat dels responsables polítics.

És autènticament injustificable que atès el nivell de benestar social del què gaudim existeixi, per contra, aquesta problemàtica social prou coneguda per tothom. Perquè és clar, d'estudis se n'han fet molts. Professionals n'hi ha molts i amb freqüència molt qualificats, però facem una mica d'esforç també per incrementar les actuacions concretes en matèria social per a pal·liar aquesta problemàtica.

El fet és que l'exigència d'actuacions concretes és immediata atenent la realitat cada vegada més evident de la dualització progressiva de la nostra societat.

Abans de continuar cal esmentar que en aquests moments estam en camí de simplificar la xarxa burocràtica i administrativa. Seran, de fet són, els consells insulars i els ajuntaments les institucions concretes amb competències i recursos per actuar.

De tota manera, l'Administració autonòmica té prou competències en matèria de legislació, d'ordenació i molt específicament en el terreny de la joventut, Institut Balear de la Dona, educació, treball, formació, sanitat... i l'Administració de l'Estat també en té de bàsiques com la seguretat social i la sanitat.

Me deman també fins quan es donarà el fet que quan parlam de problemàtiques socials en una institució, amb molta freqüència els responsables polítics per poc que puguin desvien les responsabilitats cap a una altra institució. Aquests anys he observat aquest «joc» amb indignació pel que fa a l'Ajuntament, Consell, Govern de les Illes Balears i Govern de l'Estat. Això sí, també he observat amb freqüència que quan hi ha hagut crítiques de no fer les passes necessàries per a resoldre determinats problemes socials s'ha produït, en general, una reacció d'autodefensa corporativa.

Crec que en aquests moments, i aprofitant la situació política i institucional relativament fluïda a les Illes Balears seria el moment d'exigir coordinació institucional, eficàcia i actuació directa.

Alguns exemples concrets d'una problemàtica que anirà augmentant a la primavera d'hivern són els següents. El dèficit de places de residències per a gent gran que necessita assistència. És autènticament preocupant. Pens que els responsables del Consell de Mallorca en són conscients i veurem si aconsegueixen posar remei a un dels dèficits crònics de la nostra societat. Pens que tal vegada faran falta uns anys no per planificar, que ja hi ha prou estudis, sinó per posar en marxa projectes concrets.

Però el tema de l'assistència domiciliària sí que és en un dels que és possible veure"hi millores substancials molt aviat. Es tracta de dedicar"hi més recursos econòmics i humans per tal d'augmentar tant qualitativament com quantitativament el nombre de persones assistides. No és de rebut la situació actual en què molta gent que necessita assistència domiciliària està en llista d'espera i en moltes ocasions quan aquesta arriba el problema, desgraciadament, ja no existeix.

Però, cal una altra mesura respecte de l'assistència domiciliària que ha de ser valenta i decidida. No pot ser que es mantenguin les limitacions actuals pel que fa a la renda de les persones. És evident que en política social s'ha de saber prioritzar, però qui necessita una assistència domiciliària l'ha de tenir. Si es pot pagar part d'aquesta assistència, s'ha de pagar, però mantenir els criteris que s'han mantingut fins ara crec que no és correcte.

He de fer èmfasi també en la problemàtica de malalts per demència senil, alzheimer, etc. Es tracta de malalties en augment i amb molt pocs recursos públics per atendre aquestes persones i me sembla que amb poca coordinació i eficàcia entre els distints sectors que tracten aquesta problemàtica.

Existeix alguna iniciativa que compta amb molt poca relació i col·laboració amb les institucions.
En el terreny de les minusvàlues físiques, psíquiques i sensorials s'ha treballat molt en distints centres i en distintes institucions, però davant la dimensió del problema l'única reflexió que faria avui és que cal no només augmentar els recursos sinó també preveure unes normatives menys burocràtiques, més flexibles i més adaptades a la realitat. Massa vegades hem vist persones i entitats explicar qüestions elementals a responsables polítics sense resposta o amb respostes molt tardanes.

Finalment un altre dels temes que consider més preocupants és el de la immigració. En els darrers anys s'ha convertit en una font continuada de problemes tant pel que fa a la integració, problemes d'habitatge, manca d'escolarització... Pens que hauria de ser una de les prioritats immediates a resoldre, ja que s'han de tenir les bases ben fermes per poder fer front a una possible recessió econòmica a mig termini. No m'allargaré més però sí convendria exigir actuacions, decisions, valentia, a tots els responsables de les institucions públiques en matèria de problemàtiques socials.

Facem la pregunta, és acceptable que la nostra societat existeixin els problemes socials actuals? Creim de veres que es fa el possible en tots els terrenys per a pal·liar aquesta problemàtica?