Ahir, al migdia, amb un sol d'escorpins, mentre ens acomiadàvem del «tío Juan», al cementiri de Palma, pensava jo en la grandesa moral de les persones que passen per aquesta vida fent bondat. El «tío Juan» "Juan García Martínez, germà de ma mare, de 95 anys, jubilat, socialista i republicà de tota la vida" morí fa dos dies a Cala Llombards. Ahir, mentre l'enterràvem a Palma, considerva jo el gran valor de la seva herència moral. Sabia més de futbol que el «sabio de Hortaleza». En el seu llinatge García i en la seva conversa s'arrela el meu amor impertèrrit a la llengua de Cervantes, alhora que el meu paisà felanitxer Jaume Mir esculpeix un cavaller espanyol amb els trets del tío Juan...