La pèrdua de les persones que més m'han estimat, com són els padrins, mon pare, ma mare, el meu fill, i la pèrdua d'aquelles altres a qui jo he estimat més, com són els amics de qualsevol nacionalitat, els paisans, els compatriotes, són pèrdues que es converteixen en guany definitiu i en fonamenta moral de la meva existència, quan consider que el debat i la lluita que ara i aquí m'apassionen, hauran estat pures passions inútils, més enllà d'aquest món. Ells, des de la seva altura immortal, m'ajuden a entendre que la vertadera i única nació de l'home és l'amor i, justament a l'amor, troba l'home la independència, és a dir, la llibertat, l'alegria, el progrés... i tot això que, ara i aquí, l'apassiona...