Dilluns i dimarts vaig ser a Eivissa, juntament amb mig centenar de joves per la llengua (aquesta vegada no ens va acompanyar la Policia, almenys que nosaltres sapiguem). Hi anàrem, bàsicament, per assistir al concert anomenat Rock'n*Llengua, una magnífica i exitosa iniciativa de la direcció general de Política Lingüística del Govern, que comptava amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vila i que va servir per mostrar a l'heterogeni i nombrós públic que hi va assistir (eivissencs i guiris), que com que el rock és un llenguatge universal, el fet que estigui fet en català no és cap barrera perquè pugui agradar o dit d'una altra manera: que hi ha rock fet en la llengua d'Eivissa que és de molt bona qualitat.
Lògicament vaig assistir també als actes (institucional al matí i berenada popular l'horabaixa) de celebració de la diada de la Terra, que s'esdevé el 8 d'agost i que commemora la conquesta de 1235 i la incorporació de les Pitiüses a la nació catalana.
La veritat és que feia molts anys que no visitava Eivissa a l'estiu. Les vegades que hi he anat darrerament, sempre ha estat dins els curs escolar, cosa que no em permetia veure aquesta altra realitat que es dona a l'illa. Una altra realitat fascinant i colpidora que et fa sentir com dins un videoclip dels que escup contínuament l'MTV.
Eivissa és una terra de constrasts. El mateix dia 8 en què es retia homenatge als orígens identitaris de l'Eivissa actual, al passeig del moll (per no parlar de les grans discoteques) milers de persones de diverses procedències retien culte a una mescla i varietat infinita de gents, imatges, colors, pentinats i opcions sexuals. Mentre passejar pels carrerons estrets, empedrats i poblats de modestes casetes blanques et fa sentir en un llogaret idíl·lic i acollidor, la visió de la costa amb muntanyes de ciment golós i depredador en forma d'hotels i apartaments et colpeix l'ànima i la consciència i t'explica d'una manera gràfica, en què consisteix la balerització. A la Pitiüsa major hi pots trobar gent que defensa la destrucció sense límit del territori, com els que munten manis i aldarulls per defensar aquest model i atacar la tímida moratòria urbanística aprovada pel Consell, però també hi pots trobar polítics joves i ferms, amb voluntat de cercar alternatives a la insostenibilitat del creixement desaforat, gent com na Pilar Costa, en Maurici Cuesta o en Bernat Joan, que són capaços de deixar de banda les diferències partidistes i treballar junts per un progrés sostenible de la seva terra i la seva gent. És, en definitiva, el contrast entre el model Ibiza i el model Eivissa.
Se m'acud que a aquesta terra, a l'antiga meca dels hippies i actual punt de trobada dels clubbers de tot Europa, el petit territori que concentra la mescladissa humana més diversa; la terra on tots els dies d'estiu són festa; l'illa de 85.000 residents fixos amb allotjaments per a mig milió de persones i que rep prop de dos milions de turistes cada estiu; el lloc on és possible trobar un allotjament cutre per 800 peles dia o on et poden cobrar 1.000 peles per un botellí d'aigua o 6.000 cuques per una entrada de discoteca, a Eivissa, sería possible que nasqués un nou model de mestissatge, que sería útil i bo per a totes les Balears.
Un repte apassionant que passa, sobretot, pel respecte al model Eivissa.
