Dilluns i dimarts vaig ser a Eivissa, juntament amb mig centenar
de joves per la llengua (aquesta vegada no ens va acompanyar la
Policia, almenys que nosaltres sapiguem). Hi anàrem, bàsicament,
per assistir al concert anomenat Rock'n*Llengua, una magnífica i
exitosa iniciativa de la direcció general de Política Lingüística
del Govern, que comptava amb la col·laboració de l'Ajuntament de
Vila i que va servir per mostrar a l'heterogeni i nombrós públic
que hi va assistir (eivissencs i guiris), que com que el rock és un
llenguatge universal, el fet que estigui fet en català no és cap
barrera perquè pugui agradar o dit d'una altra manera: que hi ha
rock fet en la llengua d'Eivissa que és de molt bona qualitat.
Lògicament vaig assistir també als actes (institucional al matí
i berenada popular l'horabaixa) de celebració de la diada de la
Terra, que s'esdevé el 8 d'agost i que commemora la conquesta de
1235 i la incorporació de les Pitiüses a la nació catalana.
La veritat és que feia molts anys que no visitava Eivissa a
l'estiu. Les vegades que hi he anat darrerament, sempre ha estat
dins els curs escolar, cosa que no em permetia veure aquesta altra
realitat que es dona a l'illa. Una altra realitat fascinant i
colpidora que et fa sentir com dins un videoclip dels que escup
contínuament l'MTV.
Eivissa és una terra de constrasts. El mateix dia 8 en què es
retia homenatge als orígens identitaris de l'Eivissa actual, al
passeig del moll (per no parlar de les grans discoteques) milers de
persones de diverses procedències retien culte a una mescla i
varietat infinita de gents, imatges, colors, pentinats i opcions
sexuals. Mentre passejar pels carrerons estrets, empedrats i
poblats de modestes casetes blanques et fa sentir en un llogaret
idíl·lic i acollidor, la visió de la costa amb muntanyes de ciment
golós i depredador en forma d'hotels i apartaments et colpeix
l'ànima i la consciència i t'explica d'una manera gràfica, en què
consisteix la balerització. A la Pitiüsa major hi pots trobar gent
que defensa la destrucció sense límit del territori, com els que
munten manis i aldarulls per defensar aquest model i atacar la
tímida moratòria urbanística aprovada pel Consell, però també hi
pots trobar polítics joves i ferms, amb voluntat de cercar
alternatives a la insostenibilitat del creixement desaforat, gent
com na Pilar Costa, en Maurici Cuesta o en Bernat Joan, que són
capaços de deixar de banda les diferències partidistes i treballar
junts per un progrés sostenible de la seva terra i la seva gent.
És, en definitiva, el contrast entre el model Ibiza i el model
Eivissa.
Se m'acud que a aquesta terra, a l'antiga meca dels hippies i
actual punt de trobada dels clubbers de tot Europa, el petit
territori que concentra la mescladissa humana més diversa; la terra
on tots els dies d'estiu són festa; l'illa de 85.000 residents
fixos amb allotjaments per a mig milió de persones i que rep prop
de dos milions de turistes cada estiu; el lloc on és possible
trobar un allotjament cutre per 800 peles dia o on et poden cobrar
1.000 peles per un botellí d'aigua o 6.000 cuques per una entrada
de discoteca, a Eivissa, sería possible que nasqués un nou model de
mestissatge, que sería útil i bo per a totes les Balears.
Un repte apassionant que passa, sobretot, pel respecte al model
Eivissa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.