Tenc la impressió que tot procés d'aprenentatge depèn molt més
de l'aprenent que del mestre. Això vol dir que malgrat que es
requereix un estímul, un model a imitar " un model de llengua en el
cas de l'aprenentatge de l'idioma " el que realment és decisiu
perquè la transmissió del coneixement es produesqui és l'aptitud o
la capacitat d'aprendre. Sense tal capacitat, no hi ha ensenyament
que pugui funcionar. El que, en definitiva, és decisiu és la
capacitat d'aprendre més que la capacitat d'ensenyar.
És cert que, en base a aquesta doctrina, sembla que els mestres
tindrien una responsabilitat massa limitada respecte als resultats
del procés. Quasi se'n podrien rentar les mans. Tota la culpa seria
de l'alumne sense una adequada capacitat d'aprendre. El mestre o el
professor no tindria més feina que fer que exposar les dades i les
teories que consideri que han de ser apreses amb més profit,
establir unes prioritats i facilitar als alumnes uns materials i
uns exercicis, unes pràctiques, i, finalment, tot posant notes,
qualificar els resultats obtinguts.
Naturalment, no podem estar d'acord amb un plantejament tan
simplista i amb una rentada de mans semblant. Per molt que puguem i
deguem defensar que el paper de l'aprenent ha de ser molt més actiu
que no passiu, no podem admetre que la feina del docent sigui gens
senzilla. El quid de la qüestió pot estar en el fet que la major
responsabilitat del mestre "per paradoxal que pugui resultar a
alguns" no és pròpiament la d'ensenyar sinó més aviat la de
motivar, que no és exactament el mateix encara que també podríem
dir "si volguéssim encunyar una frase un poc altisonant o
grandiloqüent" «ensenyar és motivar». Tanmateix, sense voler fer
cap joc de paraules, la inversa no és vera: «motivar no és
ensenyar». Motivar és inspirar un interès per la matèria, captar
l'atenció de l'alumne, fer que aquest s'interessi de bon de veres,
la manera de despertar la seva curiositat i, en definitiva,
aconseguir que quedi en condicions de poder fer-hi feina fins i tot
"si cal" tot sol.
Per descomptat, tot aquest plantejament anterior no té perquè
significar exactament cap defensa a ultrança de l'autodidactisme.
No podem deixar de tenir present el «Malheur a l'autodidacte!» que
va deixar escrit Emmanuel Lévinas ni que, d'acord amb la saviesa
rabínica, la lectura o l'estudi del Talmud "que ve a ser el
compendi dels coneixements religiosos i ètics del poble jueu,
enunciats sovint sense referència a l'Escriptura, ja que es
reclamen tant d'una tradició escrita com d'una tradició oral, i
recollida en capes i més capes (estrats i més estrats) de
comentaris i comentaris de comentaris" idealment no es pot fer tot
sol, fins i tot després d'haver rebut uns molts prolongats
ensenyaments, fins i tot després d'haver seguit durant anys les
exposicions dels rabins, i, encara superada aquesta fase, la
recomanació és la d'apel·lar sempre a una discussió amb un company
o amb uns companys, com si la intel·ligència humana pogués prendre
mal camí actuant tota sola.
Deixant de banda aquesta actitud tal volta extrema de la saviesa
rabínica contra l'autodidactisme, no hi ha dubte que aquest és
sempre una mica perillós. Fonamentalment, per allò tan primari i
elemental que quatre ulls hi veuen més que dos. Però també perquè
quanta més informació hàgim arreplegat com a punt de partida, tant
mieux! I si això, en un principi, pot limitar-se a algun manual i a
alguna obra de consulta, en una fase posterior les necessitats
d'informació s'incrementaran sensiblement. Per a estudiar qualsevol
tema amb una mica de profunditat, cal tenir present tot el que "o
la major part que sigui possible" s'ha estudiat i exposat amb
anterioritat. Estar mínimament al dia de la bibliografia fonamental
és absolutament necessari per a tot estudi aprofundit. Si un ignora
o no té accés a aquesta bibliografia, la feina que pugui fer pot
resultar erràtica, parcial, patir mancances serioses. Però
tanmateix, tot garbellat, també és ver que amb les biblioteques
públiques i amb els recursos que hom pot trobar avui en dia a
internet l'autodidactisme de cada vegada esdevindrà més civilitzat
i fins i tot cosmopolita.
En tot cas "tornant al tema inicial" sigui o no sigui adient, de
grat o per força, recórrer al treball solitari de l'autodidacte, el
que l'aprenent necessita primer de tot és estar motivat. I això fa
imprescindible "dins la vida acadèmica, dins la vida escolar" la
presència de motivadors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.