El Consell de Mallorca féu ahir una passa valenta. La moratòria que aprovà ha imposat limitacions edificatòries en sòl urbà. Ningú fins ara no s'havia atrevit a entrar en aquest terreny a pesar de la constatació que el creixement desmesurat es produeix precisament en els nuclis urbans del litoral i de manera molt alarmant als municipis de Palma, Calvià, Llucmajor i Andratx. L'actuació era ineludible. L'arrel de les problemàtiques energètica, hidrològica i d'infraestructures viàries s'ha de cercar en bona part en el desgavell urbanístic existent. No calen estudis ni estadístiques per constatar-ho. La ciutadania té una percepció nítida de la saturació. Per tant, els partits que ens governen amb el compromís d'aturar-la havien d'aturar. No obstant això, hem de ser conscients que els efectes de la mesura no seran visualitzables fins d'aquí a dos o tres anys. Les obres començades no s'aturaran ni esbucaran els edificis construïts. La moratòria implica que no es concediran noves llicències en els sòls afectats. La constatació del seu abast "la desaparició de les grues, per entendre'ns" no es produirà més que a mig termini. I no podia ser d'una altra manera per respecte a la legalitat i als drets adquirits. Per ventura, s'hauria pogut ser una mica més audaç i no es descarta que en el futur existeixi l'obligació de ser-ho. Però avui hem de felicitar el Consell de Mallorca per haver superat allò que semblava el «non plus ultra» en la protecció del nostre territori.