Un cop més ha quedat ben palès que alguns estaments de les
nostres Institucions no han assolit del tot els principis més
elementals de la democràcia. I, un cop més, els resultats d'aquesta
perseverant inadaptació s'ha convertit en un ultratge vergonyós del
lliure exercici dels drets cívics i de la llibertat
d'expressió.
La vintena de joves mallorquins que van acudir a una acampada a
Arbúcies, en un acte organitzat per la branca juvenil d'Esquerra
Republicana de Catalunya, va ser objecte d'uns controls policíacs
propis d'un sistema polític totalitari. Perquè no deixa de crear
perplexitat "i en molts d'aspectes un profund sentiment de
repulsió" que com a mesures cautelars (cautelars, de què?) fossin
observats tot al llarg del seu viatge en vaixell, tant d'anada com
de tornada, per dos agents de policia uniformats i d'altres dos
vestits de paisà. I que aquests àngels custodis, apel·lant a Déu
sap quines raons de seguretat "i sense que s'hagués originat cap
desori" de tornada a Palma informassin als seus col·legues per tal
de separar-los de la resta del passatge i procedir a la seva
identificació, sobrepassa el modest concepte de qualificar-ho, tot
plegat, com una acció preocupant.
Perquè, a banda de l'acció per si mateixa, que per provar la
seva validesa s'haurien d'haver justificat arguments rotunds contra
la seguretat, hi ha la segona part, el tractament que van rebre
aquests ciutadans de banda dels servidors de l'ordre públic. Les
empentes, les vexacions i l'agravi absolutament inacceptable
d'exigir-los parlar en castellà, ens donen una ideal molt
aproximada del grau de preparació professional d'aquests
funcionaris. Però encara ens mostren un caire molt més inquietant
quan de tot això se'n pot treure la conclusió que els seus caps, i
tirant més amunt els màxims representants dels cossos de Seguretat
de l'Estat a l'arxipèlag, incloent-hi la Sra. Catalina Cirer com a
delegada del Govern, mostren el llautó de manera tan reiterada. Cal
recordar-los, una vegada més, que en aquest petit país nostre els
seus ciutadans tenen el dret d'expressar-se en la seva pròpia
llengua i que tot el cos que forma el funcionariat públic té, així
mateix, el deure d'entendre aquesta llengua, sense posar-hi
entrebancs? Caldrà tornar a repetir, dia sí, dia també, que el
comportament propi d'un estat policíac pertany a episodis del
passat? Com a resultat de l'escorcoll a aquests joves, potser els
han trobat alguna cosa més que pamflets, revistes i comunicats o
potser s'han cregut veure-hi el reflex d'una parabellum amb sis
bales a la recambra?
Gabriel Pujol Servera. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.