El darrer indicador demogràfic conegut, publicat en aquest diari, ens informa que durant 1998 la població balear va augmentar, només comptabilitzant la immigració peninsular, en unes 20.000 persones. Si fa no fa un 2'5% de la població de dret illenca. Sabem, també, que la població total balear durant els primers set anys de la dècada dels noranta augmentà devers un 12%, passant de poc més dels 700.000 habitants als quasi 800.000, a raó d'un increment mitjà d'un 1'7% anual. Tot això sense comptar la immigració asiàtica, sud-americana, africana i de l'Europa oriental, que ningú no sap o no vol quantificar, ni tampoc el nombre de residents de la Unió Europea; immigrants que almanco en part s'aniran censant, encara que segurament no tant com els immigrants peninsulars. De tot plegat se'n poden començar a extreure algunes conclusions raonables: Primera, que si durant poc més de la primera meitat de la dècada dels noranta l'increment de població, sobretot per mor de la immigració, era d'un 1'7% anual, l'indicador de 1998 (2'5%) permet suposar una tendència creixent que, sumada a l'observació de carrer durant l'any passat i el que duim d'enguany, no fa cara d'aturar-se de moment. Segona conclusió, que el moviment demogràfic està ja modificant a l'alça , i de quina manera, el cens electoral. En els darrers vint anys exactes d'eleccions, 1979-1999, el cens electoral de Balears presenta un increment del 40%. Com a dada comparativa, a Catalunya, en el mateix temps, l'increment ha estat del 20%. Clar que els percentatges no permeten apreciar l'exacta contundència dels nombres absoluts. Entre les primeres i darreres eleccions autonòmiques (per allò de comparar comicis de naturalesa igual), 1983 i 1999 respectivament, s'ha incrementat el cens en 150.000 electors (un 30%), una tercera part dels quals ha entrat en el cens balear en els darrers quatre anys, la qual cosa, per mor que la majoria d'aquest increment prové de la immigració, abona la idea que és un fenomen progressiu les conseqüències del qual encara no pareix que sabem (o no volem) veure.
Per la importància d'aquet fenomen seria lògic que fos una qüestió d'interès general, no debades vol dir que a poc a poc els nous censats aniran passant de la potencialitat a l'acte de votar, i que quan arribin a fer-ho amb quantitats importants el panorama de la representació político-institucional pot sofrir un sacsejament considerable. Se suposa, a més, que els primers interessats en analitzar, debatre i obtenir conclusions sobre el fenomen, sobretot per servir correctament als nous residents i potencials votants (amb totes les implicacions que això té quant a polítiques de benvinguda: assistència social, cultural, lingüística, educativa, burocràtica, sindical, residencial, etc.), són aquells que en deim agents socials, en especial els partits polítics i les institucions, però també els sindicats i d'altres organitzacions. Qualcú els ha sentit a dir ni piu? Res. Silenci absolut. Ningú no diu res. No pareix que estigui passant, perquè ningú no en vol parlar. Si ningú no en parla, no passa. Cap problema. Així de simple. Fins que passa, clar. I llavors, què? Com sempre apedaçant, improvisant... lo nostro, en resum.
