Miguel Hernández ens va deixar uns versos que deien «siempre habrá ruiseñores que canten/ enmedio de las batallas». I no hi ha dubte que tenia raó. Acab de llegir "a l'edició d'ahir d'aquest diari", les desqualificacions fora de to que fan de Miquel Alenyà els presidents de la CAEB i del Foment de Mallorca, quan descobresc una notícia infinitament més gratificant que aquesta. Un ciutadà "informa Diari de Balears" va entrar clandestinament a la propietat que Claudia Schiffer té a Camp de Mar, amb l'únic objectiu de depositar un ram de roses al portal de la casa. El gest, per inusual, em va meravellar. Però, immediatament, em vaig plantejar la pregunta següent: Quina mena d'home ha d'ésser aquest, que és capaç d'aïllar"se de l'ambient groller i histèric que impregna la vida pública mallorquina, per a recuperar la tradició dels cavallers que, antigament, escalaven els murs del convent de Santa Clara? Després de llegir la gasetilla he sabut que era un estranger. És a dir, un rossinyol de fora que ha decidit fer seu un hàbit amorós en desús, i que tant se li'n fot si la dreta desbarra o no. Que desbarra, i de quina manera! Les lliçons d'economia de Miquel Alenyà han estat, al llarg de moltíssims d'anys, un punt de referència imprescindible per a tota persona que pretenia conèixer els nombres que generaven les Illes Balears. Però, vés per on, ara resulta que Josep Oliver i Miquel Vicens, l'acusen d'indocumentat. No cal ni dir que perden el temps, és clar. De manera que més els convendria preocupar"se de treure el suc a altres qüestions. Si els empresaris d'hoteleria, començant per aquests dos senyors, recuperassin la pau d'esperit perduda i raonassin lliurement, sense atendre a pressions de caire ideològic, potser s'adonarien que el gest d'aquest amant inesperat que regala roses, els acaba de proporcionar una de les imatges més gratificants de cara a la promoció turística de Mallorca a l'estranger. Imaginau els eslògans que es poden fer a partir d'aquest argument. Vegeu"ne un: «A Mallorca l'única inseguretat ciutadana la provoquen els enamorats». I com aquest, n'hi ha un milió. Així que amb quatre frases enginyoses, els hotelers podrien recuperar"se, en un tres i no res, de la suau recessió que patí la demanda de places el mes de juny: d'aquesta recessió, precisament, que les patronals han qualificat de catastròfica, i Alenyà d'absolutament normal. Tanmateix, som conscient que no faig res més que divagar. Dubt que els hotelers es mostrin partidaris de magnificar la història del ram de roses, si més no perquè els atreu més la possibilitat de donar llenya a Alenyà, encara que per aquest camí no vagin enlloc. Alenyà gaudeix d'un reconegut prestigi intel·lectual, que no faran malbé les quatre pestes que li arriben de la dreta més immobilista. Oliver li diu allò de «zapatero a tus zapatos». I Vicens l'acusa d'ésser un estudiant d'economia més aviat vulgar. La ira és com la pólvora: pot o no matar, però és ben segur que el fum de les canonades acaba per encegar els que disparen. A posta, perquè estan encegats, els hotelers no han parat esment en la gasetilla del diari d'ahir, que contava una bella història d'amor, emmarcada en aquesta Mallorca, actualment més esvalotada i pessetera del que és habitual. Però la premsa estrangera, especialitzada en turisme, se'n farà un llepadits amb el senyor de les roses. I entre la notícia de la picabaralla casolana i del gest d'amor envers la Schiffer, és evident quina de les dues tindrà preferència a primera pàgina. De manera que Déu dóna una mà als que s'ofeguen (fins i tot als que mereixerien ofegar"se). Heus ací que quan els representants del sector hoteler donen motiu perquè fora d'aquí qüestionin el seu sentit comú, un ram de roses els salva de sortir als papers.