Ben igual que les bústies de correu ordinari, que sempre apareixen plenes de propaganda tan variada com inútil i molesta, les de correu electrònic acostumen a estar sotmeses a un bombardeig constant de missatges ni desitjats ni demanats. Sense comptar amb els indiscrets espionatges, aquest és un dels perills més importants d'entre els associats a l'ús del correu electrònic. Un perill que no està tant en el fet que, adés i ara, arribi algun virus aferrat a un missatge estrafolari, com en el fet que cada vegada que hom consulta el correu electrònic ha de perdre un valuós i sempre escàs temps a comprovar mínimament el contingut de cada un d'aquests missatges. Convé esmentar que, en aquest aspecte, el món digital té avantatges considerables ja que existeix la possibilitat de fer servir filtres, és a dir, fer que determinats missatges quedin directament arxivats a la paperera, sense cap casta de comprovació prèvia. He de confessar que, més d'una vegada, he estat ben a punt de fer servir aquesta opció per estalviar"me temps i disgusts, però mai no m'he acabat de decidir del tot, per por de perdre algun missatge interessant. És el que, amb tota seguretat, hauria passat amb un que vaig rebre ja fa algun temps i que estava dedicat a explicar la relació que hi havia entre l'exploració de l'espai i l'amplada estàndard dels darreres d'un cavall de l'època de l'Imperi Romà.

Segons la tesi continguda en aquest missatge, la successió de connexions que permeten establir aquesta relació seria la següent: Els romans varen dissenyar els seus carros de manera que la separació entre les rodes fóra la mínima indispensable per tal que el carro pogués ser estirat per dos cavalls. Aquesta distància és la que va condicionar les roderes de totes les grans vies romanes, fins el punt que, per poder circular per aquestes vies sense problemes, tots els carros havien de tenir aquesta separació entre rodes. De forma natural, aquesta fou també la distància que varen heretar els tramvies, ja que els primers eren carros estirats per cavalls i, sobretot, fabricats pels mateixos fabricants dels altres carros. Tanmateix, les vies ja estaven posades quan va aparèixer la màquina de vapor i els ferrocarrils, de tal manera que aquesta amplada va continuar essent l'estàndard. Una amplada de via que també va ser adoptada, mutatis mutandi, pels que varen fer els trens als Estats Units, ja que venien de fer els d'Anglaterra. És a dir, que l'amplada de les vies dels trens americans prové de les especificacions dels carros de guerra de l'Imperi Romà, i aquestes estaven condicionades per l'amplada dels darreres d'un cavall. Per altra banda, els coets que impulsen els transbordadors espacials són fabricats a Utah i han de ser portats per tren al lloc de llançament. Com que han de passar per un túnel, que està fet just a la mida del tren, és a dir, un poc més de l'amplada dels darreres de dos cavalls, aquesta és l'amplada màxima que poden tenir els coets, independentment de qualsevol altra consideració tècnica associada a la seva funció.

Vagi per endavant que, ni gens ni poc ni molt, no estic disposat a encetar una discussió sobre la versemblança d'aquesta disquisició, però ve molt bé per recordar una magnífica sèrie de televisió de James Burke, que es titulava precisament Connections, i en la qual es feia un magnífic seguiment de les interconnexions històriques entre esforços i esdeveniments socials, polítics, culturals, científics i tècnics que ens han dut aquí on som ara. La sèrie, que va ser emesa per TV3, constitueix un paradigma de la divulgació científica de qualitat concebuda com un espectacle i ha tengut continuació en d'altres sèries, també emeses per la televisió de Catalunya. A part dels programes de televisió, les idees de Burke han aparegut també en diversos llibres, més o menys relacionats amb els programes de televisió.

Doncs bé, aquests dies que vénen farcits de declaracions glorioses sobre la llengua i la història, crec que no seria gens sobrer fer una revisió dels plantejaments essencials que sustenten les teories de Burke i que critiquen molt especialment el tractament de la història que es fa en alguns llibres escolars: el que la presenta en termes d'herois, temes o períodes. Un tractament que, segons aquest autor, proporciona als escolars una visió excessivament lineal i simple de com s'operen els canvis i això, pel seu torn, afecta la forma en la qual acabem per veure el futur. Ja ho poden veure, hem començat parlant d'un e"mail més o menys graciós i hem acabat parlant també de l'ensenyament de la història. No hi ha dubte que de connexions sempre n'hi ha, l'únic que cal és voluntat per a detectar"les.