Me sap greu si algú, davant la meva insistència a criticar el PP, pensa que li tenc mania. Puc assegurar que no és així, no en mancaria d'altra! Però crec que la nova proesa dels conservadors justifica plenament totes les crítiques. De fet, jo bé voldria no haver-la de formular, perquè així com els cappares conservadors a nivell estatal perdonen cada dia la vida al PSOE dient que voldrien que arreglàs els seus problemes de lideratge perquè Espanya necessita una oposició sòlida, jo pens que per a la definitiva solució dels seculars problemes de convivència de diferents nacions i cultures dins l'Estat espanyol és necessari que el partit conservador assumesqui sense reserves aquest caràcter pluricultural i plurinacional de tal Estat. I segons han demostrat 800 parlamentaris del PP reunits a San Millán de la Cogolla, els conservadors són encara molt lluny de donar aquesta passa. Més encara: es mantenen en la seva prepotència espanyolista de sempre, com demostra el fet que, per fer la seva declaració de guerra a l'Espanya plural, han triat un lloc que simbolitza com cap altre la voluntat de preeminència del castellà damunt les altres llengües de l'Estat. Perquè en el fons del que es tracta és d'això, des del moment que del que estan parlant, segons paraules del portaveu del Govern, Pío Cabanillas, és de donar suport al castellà des del respecte a les altres llengües. La cosa és molt clara per qui la vulgui entendre: La llengua que rep suport és el castellà, mentre que les altres tenen, en el millor dels casos, respecte. Sembla que no ho entendran mai, però potser val la pena tornar a intentar de fer-los-ho entendre: Per poder parlar d'una convivència entre lliures i iguals, totes les llengües i cultures pròpies de tots i cada un dels pobles que comparteixen l'Estat espanyol han de tenir el mateix suport. Fins i tot podríem dir que el millor que podria fer el Govern central seria no donar suport a cap de les llengües de l'Estat, ja que educació i cultura són competència de les Comunitats Autònomes. Si consideren que la normalització, foment i protecció del català són competència de les Comunitats Autònomes que el tenen com a llengua pròpia, per què no ha d'esser competència de les Comunitats de parla castellana la normalització, foment i protecció del castellà? El Govern central, si es vol ficar en aquestes qüestions, té dues possibilitats: o bé hauria de donar suport de la mateixa manera a totes les llengües de l'Estat, o no n'hauria de donar a cap. Però als conservadors aquesta obvietat els sembla una idea esgavellada. I mentre això sigui així, no tendrem el gran partit conservador que necessitam, capaç d'entendre l'Estat en què vivim, uns de més bon grat que altres, a fi de poder-lo configurar d'acord amb el seu caràcter plural, com ja defensa fins i tot el PSOE. Vaja, dic jo que necessitam un partit conservador així! I estic segur que en aquesta actitud meva hi ha molt menys hipocresia que en la dels senyors del PP quan ploren llàgrimes de cocodril per la manca de lideratge del PSOE. Ja ho val!