De la lectura de dos titulars de diari es desprèn que la normativa sobre la cooficialitat encara és susceptible de moltes matisacions. Una altra cosa és que els entrebancs de cap a la plena normalització se suscitin més a partir d'actituds polítiques i ideològiques que no d'una problemàtica real que afecti, en aquest cas, la concòrdia lingüística en l'àmbit universitari. Ens referim a la resolució judicial sobre el reglament d'ús del català de la Rovira i Virgili, de Tarragona. El diari «Avui» titulava: «El jutge avala el reglament d'ús del català a la Rovira i Virgili», i subtitulava: «La sentència introdueix petites modificacions a la normativa suspesa». Per la seva banda, «El País» ho veia d'aquesta manera: «El juez anula por discriminar el castellano parte del reglamento de la Universidad de Tarragona», matisant que «La sentencia revoca o cuestiona cuatro de los siete artículos de la norma universitaria». La botella mig plena o mig buida, però és clar que la sentència no qüestiona l'essència del reglament. També és clar que, entorn d'aquest tema, sovint hi ha posicionaments viscerals, producte dels temors a perdre l'hegemonia de la llengua castellana en qualsevol dels territoris de l'Estat. La reunió de distingits militants del Partit Popular a San Millán n'és una expressió, encara que, finalment, els més assilvestrats hagin consentit a deixar-se beneir "banyar" la pólvora per qüestions simplement tàctiques. S'ha aigualit la carta sobre humanitats, però les intencions i els objectius segueixen més vius que mai.