Cada dia som més els illencs que ens preguntam quins avantatges reals té el fet d'estar al capdavant en renda per càpita de l'Estat. Aquesta dada tocaria traduir-se, per exemple, en una bona escolarització, però, lamentablement, no podem presumir-ne. Perdérem fa uns anys tota una xarxa de comunicacions directes amb les principals ciutats europees. Només l'ús massiu de la sanitat privada explica que les mancances de la pública no es manifestin de manera dramàtica. Les pensions de jubilació no s'avenen amb l'encapçalament del rànquing econòmic de les distintes comunitats. I què diríem de problemes com el subministrament d'aigua i d'electricitat, sempre pendents d'un fil? Seria menester no tenir ulls a la cara per dir que tenim una xarxa de carreteres adaptada a les necessitats. I del transport públic? És difícil evitar la sensació que no arriben a consolidar-se les conquestes econòmiques, socials o culturals. La pregunta ara s'estén a un servei bàsic, de primera necessitat: té cap lògica que la comunitat més rica de l'Estat pugui tenir problemes greus en el servei d'ambulàncies?