Sr. Director
Els prop d'un milió d'estrangers indocumentats rebutjats a les
fronteres espanyoles durant 1999 són un exemple clar que els fluxos
migratoris cap a la Península, i de retruc cap a Europa, són un fet
tan imparable com complex.
Es tracta d'un tema, doncs, on s'ha d'evitar tant la demagògia
com pensar que, amb fronteres electrificades, policia i serveis
especials de vigilància, l'onada migratòria mancabarà. A més de la
misèria i les ganes de sortir-ne, els immigrants són atrets per
l'emmirallament del nivell de vida occidental. A favor seu juga la
mundialització de les comunicacions i de la societat, fenomen que
és exactament el factor que condemna des del començament al fracàs
una política migratòria centrada en la contenció i en el control.
Talment com si ens entestàssim a posar fites a la mar.
Coherent amb el que havia anunciat des de la campanya electoral,
el Govern aprofita l'inici de les vacances d'estiu per modificar la
Llei d'Estrangueria, vigent des de fa mig any. Segons l'esborrany
que el Ministeri de l'Interior ha lliurat als grups parlamentaris,
la reforma serà ampla i profunda i suprimirà conquestes que la llei
vigent havia incorporat, fent-se ressò d'aspiracions generalitzades
dels grups polítics, de les associacions d'immigrants i de les
ONG.
Justícia i Pau i Drets Humans de Mallorca no pretenim avui fer
la crítica d'un articulat legal encara no promulgat, sinó,
simplement, manifestar davant l'opinió púilca mallorquina algunes
reflexions al voltant de la reforma de la Llei d'Estrangeria, que
sembla ser un fet imparable i imminent: 1a. La Llei d'Estrangeria
vigent és un bon instrument legal que, per primera vegada,
contempla els immigrants com a persones amb drets i deures, i no
sols com a mà d'obra barata o com a persones il·legals, perquè es
troben indocumentades.
2a. La reforma que es pretén no servirà per aturar la vinguda a
Espanya de l'allau migratòria, que és el que sembla preocupar més
al Govern, entre altres raons perquè la llei no s'enfoca cap
aquesta qüestió, sinó que es limita a regular els immigrants que ja
resideixen a Espanya com si és tractés d'un assumpte d'ordre
públic, és a dir des de la perspectiva equivocada i mandada de
sempre.
3a. És llastimós que les autoritats no afrontin d'una vegada la
contradicció que mantenen: d'una banda, tothom sap i manifesta que
la societat espanyola necessita els immigrants per mantneir el
nivell productiu i de benestar actuals, i de l'altra, el Govern es
limita a autoritzar unes quotes anuals d'immigrants del tot
insuficients per assolir la finalitat esmentada. Aquesta actitud
governamental condemmna la majoria dels nouvinguts a la
il·legalitat.
4a. Amb aquesta manca de política migratòria global mai no
s'afronta la qüestió de fons, que ens sembla la fonamental: com cal
regular la imparable arribada dels pobres del Sud, de manera que
puguem acollir-los amb tolerància i amb perspectives de convivència
enriquidora; quins són els camins per avançar cap a una recíproca
integració i, finalment, com podem garantir que els immigrants
gaudiran entre nosaltres d'una vida digna, de persones dignes, que
veuen com els seus drets fonamentals, personals i socials, són
reconeguts.
Finalment, demanam als diputats i senadors que hauran de votar
la reforma de dita llei tenguin en compte abans que res tot el que
significa el drama humà dels milers de persones que es veuen
forçades a emigrar. Que no es rebaixin els continguts socials. I
que entenguin les raons que dicta el cor i les consciències de tots
els que cerquen solucions per un món més d'acord amb els Drets
Hunans per a tothom.
Carmel Bonnín, president de Justícia i Pau.
Bernat Vicens. president de Drets Humans de Mallorca.
Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.