Ara que fa un any que fa camí, el govern de coalició de les
Illes Balears ens recorda que s'han fet moltes coses (no es pot
posar en dubte) i que encara ens queden moltes per fer (com no
podia ser d'altra manera). Tanmateix, la ciutadania progressista
d'aquesta terra deu notar que, d'entre les coses que queden per
fer, n'hi ha una de singular importància i que donarà, per ella
mateixa, la mesura de la voluntat d'aquest govern de procedir a una
veritable transformació del nostre model econòmic: m'estic
referint, és clar, a la contenció urbanística.
Aviat farà dos anys que 30.000 persones a Palma, 11.000 a
Eivissa, i 6.000 a Menorca varen sortir al carrer demanant que es
returàs el procés, aparentment incontenible, d'urbanització del
nostre territori. Tothom reconeix que l'esperit d'aquelles
manifestacions té molt a veure amb les expectatives generades pel
canvi de signe polític a la nostra comunitat. Un any de govern
progressista ofereix, pel que fa a la resposta a aquesta demanda
social de posar fre al ciment, un balanç de llums i ombres: s'han
protegit alguns llocs concrets (alguns ben emblemàtics, com és el
cas de Es Canons o Aucanada) i s'ha fet una llei de mesures urgents
amb continguts tan positius com la inedificabilitat de les Àrees
d'Especial Interès o l'augment de la parcel·la mínima edificable al
sòl rústic d'Eivissa i Formentera. Tenim, però, un capítol massa
gros d'intencions que encara no s'han escomès: el pacte programàtic
parla de coses com una revisió profunda de les DOT, una Llei del
Sòl que respongui a criteris de contenció del creixement i una Llei
del Sòl Rústic que garanteixi la vocació d'ús no residencial
d'aquest tipus de sòl. No podem frenar el creixement urbanístic
sense aquest desplegament normatiu, ni sense el compromís dels
consells insulars de fer Plans Territorials insulars clarament
proteccionistes, ni sense començar per establir mesures cautelars
d'aturada del creixement. Només amb tot aquest programa d'actuació,
que és la gran assignatura pendent de les actuals institucions,
podrem incidir de manera significativa en el panorama d'unes illes
que han ultrapassat la seva capacitat de càrrega.
Les decisions que s'han de prendre en matèria urbanística no
poden esperar. No es tracta d'haver fet alguna cosa en el termini
de la legislatura sinó de posar-s'hi de manera immediata. La
inèrcia juga en contra de la voluntat de contenir la massificació
turística i la depredació del territori. Durant el temps que duim
de govern progressista no han variat de manera apreciable el que
podríem anomenar indicadors de malestar ecològic. Els aeroports
segueixen registrant rècords de visitants, i tant el consum d'aigua
i d'electricitat com la producció de residus mantenen índexs de
creixement anual que volten el 10%. Les coses no poden canviar de
rumb sense una dosi important de valentia política. L'any 2003, els
partits que conformen el pacte progressista de les Illes han de
presentar-se davant l'electorat amb un bagatge de coses fetes: les
coses per fer no comptaran tant. En aquest bagatge hi ha d'haver
mesures de reconciliació amb l'entorn i amb les generacions
futures: és a dir, mesures de contenció efectiva del creixement
urbanístic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.