«As We May Think» és el títol d'un memorable article que va publicar la revista Atlantic Monthly, l'any 1945, just a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. N'és autor Vannevar Bush i planteja la pregunta simple, però crucial, sobre el que havien de fer a partir d'aquell moment els científics, és a dir, quins havien de ser els objectius de la seva tasca. És important tenir en compte que la pregunteta era formulada per una persona que, com a director de l'oficina de recerca científica del Govern americà, havia coordinat els esforços de més de sis mil investigadors ocupats essencialment en l'aplicació dels seus coneixements per guanyar la guerra. La hipòtesi central de l'article sosté que l'objectiu més important de la recerca científica ha de ser fer més fàcil l'emmagatzemament i la recuperació d'informació, la qual cosa el converteix en un dels pioners de l'era Internet més citats. Convé dir que el doctor Bush fa parts i quarts respecte de les seves preocupacions sobre el que poden fer els científics a l'època de pau que tot just anava a començar. És així que no té cap dubte sobre el que han de fer els metges i tots aquells que estan relacionats amb les branques del saber que tenen alguna cosa a veure amb la salut, ja que els seus objectius han de ser essencialment els mateixos en temps de pau que en temps de guerra. Però el doctor Bush es mostra terriblement preocupat per les futures ocupacions dels físics (sic), dels quals diu que són els més damnificats per l'esforç de la guerra, ja que s'han vist obligats a deixar les seves recerques acadèmiques per dedicar-se a construir rars estris destructius. Si el que el doctor Bush tenia al cap era la bomba atòmica, no cal ser gaire espavilats per entendre que els arguments que alimentaven la seva preocupació eren força consistents i, fins i tot, llargament justificats. I és per això que acaba la introducció del seu article tot assegurant que, per poc que gratin, segur que trobaran objectius dignes de la seva genialitat.

L'article, a més de la introducció, està dividit en vuit seccions i està dedicat a explicar els detalls d'un sistema que ell mateix anomena «memex» (acrònim de memory i expander), que, per fer-ho entenedor, ve a ser una cosa com ara una Internet de sobretaula, és a dir, un sistema d'emmagatzemament i consulta d'informació local i sense estar necessàriament connectada a cap xarxa de cap casta, i que per comptes d'estar basada en les tecnologies digitals està basada en la tecnologia del microfilm. Aquesta és la base de les idees visionàries que el doctor Bush exposa al seu article i que l'han convertit en un clàssic i en una referència obligada per a tothom que vulgui parlar de sistemes per emmagatzemar i consultar informació. Tanmateix, hi ha idees que avui dia són presentades com a grans innovacions, fruit de la conjunció de la intel·ligència artificial i de les tecnologies de la informació i de la comunicació, que no se'n van gaire enfora de l'adaptació del sistema memex de Bush a les tecnologies del moment. Quan hom parla d'intel·ligència amplificada, és a dir, de fer servir les tecnologies de moda per millorar aquelles prestacions per a les quals les màquines són millors que els humans, hom no se'n va gaire enfora de les preocupacions i els problemes que el doctor Bush vol intentar resoldre amb el seu sistema de sobretaula: l'única cosa que ha canviat és la tecnologia de base, que permet ara pensar en sistemes portables, encastats a la roba o, àdhuc, camuflats com a vulgars pròtesis en algun racó de l'anatomia humana.

Tanmateix seria terriblement injust fixar-se només en els detalls tècnics de la proposta del memex i no parar esment en la forma i el contingut de l'article de Bush. El fet és que, comptat i debatut, hom podria prescindir de la implementació concreta que conté l'article i quedar-se només amb les idees que maneja per explicar el problema i la solució, que és el que, de fet, l'ha convertit en memorable. En resum, i com ha passat tantes de vegades, Vannevar Bush ens va explicar un sistema per recollir i consultar informació tecnològicament inviable, com demostra el fet que no va arribar a ser construït. Però les idees que hi donaven suport han acabat per trobar, en bona part, una implementació força acurada, i és que, com el títol de l'article del doctor Bush insinua, la imaginació és l'únic límit que hi ha en tots els ordres de la vida, i ja és ben sabut que la imaginació, en el seu estat més pur, no en té de límits.