La imaginació com a límit

L'article, a més de la introducció, està dividit en vuit seccions i està dedicat a explicar els detalls d'un sistema que ell mateix anomena «memex» (acrònim de memory i expander), que, per fer-ho entenedor, ve a ser una cosa com ara una Internet de sobretaula, és a dir, un sistema d'emmagatzemament i consulta d'informació local i sense estar necessàriament connectada a cap xarxa de cap casta, i que per comptes d'estar basada en les tecnologies digitals està basada en la tecnologia del microfilm. Aquesta és la base de les idees visionàries que el doctor Bush exposa al seu article i que l'han convertit en un clàssic i en una referència obligada per a tothom que vulgui parlar de sistemes per emmagatzemar i consultar informació. Tanmateix, hi ha idees que avui dia són presentades com a grans innovacions, fruit de la conjunció de la intel·ligència artificial i de les tecnologies de la informació i de la comunicació, que no se'n van gaire enfora de l'adaptació del sistema memex de Bush a les tecnologies del moment. Quan hom parla d'intel·ligència amplificada, és a dir, de fer servir les tecnologies de moda per millorar aquelles prestacions per a les quals les màquines són millors que els humans, hom no se'n va gaire enfora de les preocupacions i els problemes que el doctor Bush vol intentar resoldre amb el seu sistema de sobretaula: l'única cosa que ha canviat és la tecnologia de base, que permet ara pensar en sistemes portables, encastats a la roba o, àdhuc, camuflats com a vulgars pròtesis en algun racó de l'anatomia humana.

Tanmateix seria terriblement injust fixar-se només en els detalls tècnics de la proposta del memex i no parar esment en la forma i el contingut de l'article de Bush. El fet és que, comptat i debatut, hom podria prescindir de la implementació concreta que conté l'article i quedar-se només amb les idees que maneja per explicar el problema i la solució, que és el que, de fet, l'ha convertit en memorable. En resum, i com ha passat tantes de vegades, Vannevar Bush ens va explicar un sistema per recollir i consultar informació tecnològicament inviable, com demostra el fet que no va arribar a ser construït. Però les idees que hi donaven suport han acabat per trobar, en bona part, una implementació força acurada, i és que, com el títol de l'article del doctor Bush insinua, la imaginació és l'únic límit que hi ha en tots els ordres de la vida, i ja és ben sabut que la imaginació, en el seu estat més pur, no en té de límits.