Diumenge, 14. L'exercici, la feina inhabitual que suposa un esforç muscular, qualsevol activitat que produeixi fatiga de cos, ens allibera de la part física de la ira, un broll que neix al cap, pren la carn i la xapa i, aleshores, la carn comanda, apaivaga la seva agressivitat i resta només la part emotiva susceptible de ser racionalitzada. Dilluns, 15. He comprat uns llibres de poesia visual procedents d'altres continents i, una vegada més, no deixa de sorprendre'm que, per molt original o personal que ens pugui semblar una idea, en algun indret del món hi ha algú que, en temps més o manco real, pensa exactament el mateix o, si més no, el mateix concepte que hem imaginat. Potser aquest gruix d'espai en el temps és el que ens separa i allunya del geni, car aquest s'avança en la singularitat del pensament, que no és simultani a cap altre. Dimarts 16. Per múltiples i diverses raons, que convendria analitzar en cada cas, una part dels artistes que formaren part de la Nova Plàstica a Mallorca dels anys setanta, un moviment renovador a partir del qual el fet creatiu patí una profunda estamenajada, tant formal com conceptual, ha restat en un oblit intencionat. Alguns per l'abandó de la pràctica artística, d'altres perquè han estat bandejats dels circuits comercials o han renunciat a ser còmplices d'un determinat sistema. Sigui com sigui, el fet és que alguns dels més actius membres d'aquell moviment només són coneguts, i reconeguts, en ambients reduïts, malgrat que la seva obra tengui encara força i vigència.
Avui he pogut visitar l'exposició que Andreu Terrades té a l'espai Annex del Centre d'Art Santa Mònica. En el petit espai de prestatgeries vidrades i sota el títol «BUS EX PO TERRADES», Llibres visuals, un conjunt d'obres sobre diversos suports materials, dóna una visió del recorregut estètic, vital i intel·lectual d'Andreu Terrades, que ha aconseguit aixecar un món propi mitjançant les seves construccions poètiques, visuals i objectuals, sens dubte líriques, però també profundament arrelades a la realitat o, millor, a les realitats. Peces com «Illes-Lleis», «Arxipèlag», «Residual» o «Tour Operador», per només citar-ne algunes, m'han semblat construccions literàries d'una escriptura justa plena de significats. Només alguns, pocs, artistes tenen la capacitat de crear un univers personal, original i cognoscible. Andreu Terrades té aquesta capacitat i la coherència necessària per resistir els embats de la moda i les exigències del mercat. Dimecres, 17. - Sovint llegim a les planes de successos la notícia que algú, sota els efectes de les drogues "injectades, ingerides o generades per destil·lació de la mala llet o la mala sang congènites", després d'haver matat algun membre del seu entorn sentimental més proper, se suïcida. Hom lamenta aquesta irreparable seqüència de fets i desitja que aquest algú tocat del boll invertís l'ordre de les accions, o sigui que primer se suïcidàs i després matàs algun membre del seu entorn sentimental més proper. Dijous, 18. Quan es diu que cada persona és un món, normalment es fa en un sentit figurat i fent referència a la seva complexitat, no només funcional sinó, sobretot, sentimental, emocional o afectiva. Jo crec que cada persona és un món en el sentit literal i referit a la seva totalitat, car cada persona conté tots els principis que regeixen l'univers.
