La polèmica que s'ha organitzat entorn de la celebració a Barcelona de la desfilada del Dia de les Forces Armades ha de servir de motiu de reflexió sobre el fet que, un quart de segle després de l'extinció del franquisme, nombrosos ciutadans i polítics encara identifiquen l'actual Exèrcit espanyol amb aquell que s'aixecà el 1936. Han passat molts d'anys i ja ningú no dubta que les actuals Forces Armades són lleials a la democràcia. Per què tanta desconfiança? La causa s'ha de cercar en el fet que l'actual Exèrcit no ha introduït generosament en el seu si els símbols que implica tota reconciliació nacional. Si amb la restauració del règim constitucional, les Forces Armades haguessin adoptat com a propis els himnes i les cançons de l'Exèrcit Popular derrotat, juntament amb els seus tradicionals, molts de problemes no existirien. Centenars de milers de catalans s'allistaren a aquell exèrcit. I cantaren allò de «Lleno de fe y valor singular ...» Ara no ho poden fer. Està proscrit de les «Ordenanzas». Reconciliar és transigir. Per totes les bandes.