La con- flictivitat social a Sud" amèrica es manté encesa. Són
pocs els països que, en aquests moments, no visquin alguna situació
de tensió, adés pels problemes amb dictadors anteriors adés per
culpa de la corrupció, repressió policial i, en definitiva, la
pobresa. Tan sols Argentina, terra que en els darrers quinze anys
havia bravejat de viure una certa «pau social», se n'ha escapat amb
els aldarulls produïts al nord del país, a les acaballes de la
setmana passada. Però si hi ha dues faccions que han actuat amb
força els darrers quinze dies són les Forces Armades
Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el Moviment dels Sense Terra
(MST) de Brasil.
L'MST és un moviment d'arrel catòlica, sorgit el 1985, que mira
d'assolir una reforma agrària digna, ja que l'1% de la població del
país carioca posseeix el 44% de la terra. Són camperols sense lloc
per llaurar, desposseïts, representants dels dotze milions de
pagesos que es troben en aquesta situació. I ells, devora els indis
que encara viuen a Brasil, protagonitzaren les protestes contra els
500 anys de la conquesta portuguesa, el 22 d'abril. El resultat de
la «festa» del «descobriment» fou de 30 ferits i 141 detinguts, amb
la vergonya internacional merescuda de Fernando Henrique Cardoso,
el president de Brasil, que volia representar un país amb cara
somrient, feliç i distès. Ben al contrari del que és la realitat,
ja que els mateixos indis oferien el seu balanç del cinquè
centenari: de cinc milions d'ànimes han passat a ser un poc més de
300.000.
L'MST, després de les protestes pels 500 anys, ha continuat amb
la seva lluita. Basada en ocupar hisendes i edificis públics de
manera pacífica, sobretot del Ministeri d'Hisenda. Així,
l'anomenada «jornada de lluita del 2 de maig» es saldà amb dos
morts i prop de 200 ferits, a causa de la repressió policial contra
els camperols, els quals, tot i la violència emprada per les forces
de seguretat i les amenaces de Cardoso d'emprar l'exèrcit,
continuen amb les expropiacions. A més, pateixen la persecució de
pistolers contractats pels latifundites que, només el 1996, oferien
la xifra de 47 pagesos morts.
A Colòmbia, la tensió social és d'un altre caire. Allà es viu
una autèntica guerra civil des de fa 40 anys, amb enfrontaments de
les tres guerrilles amb l'exèrcit i paramilitars d'ultradreta.
Tanmateix, les famoses FARC no disposen de la base social dels
Sense Terra. Per mirar de solucionar aquest tema, el 29 d'abril
passat, fundaren un partit, Movimento Bolivariano por una Nueva
Colombia, amb la intenció de combatre, des de l'esquerra, el
monopoli centenari que conservadors i liberals exerceixen. També
han anunciat que crearan el seu propi sistema judicial dins la zona
del país que controlen. I una altra nova, aquesta més bona, miri
des d'on es miri: donaran de baixa els menors que tenen reclutats
que, segons diverses fonts, són més de 2000.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.