algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
32°

Quadern americà-Camperols revolucionaris

La con- flictivitat social a Sud" amèrica es manté encesa. Són pocs els països que, en aquests moments, no visquin alguna situació de tensió, adés pels problemes amb dictadors anteriors adés per culpa de la corrupció, repressió policial i, en definitiva, la pobresa. Tan sols Argentina, terra que en els darrers quinze anys havia bravejat de viure una certa «pau social», se n'ha escapat amb els aldarulls produïts al nord del país, a les acaballes de la setmana passada. Però si hi ha dues faccions que han actuat amb força els darrers quinze dies són les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el Moviment dels Sense Terra (MST) de Brasil.

L'MST és un moviment d'arrel catòlica, sorgit el 1985, que mira d'assolir una reforma agrària digna, ja que l'1% de la població del país carioca posseeix el 44% de la terra. Són camperols sense lloc per llaurar, desposseïts, representants dels dotze milions de pagesos que es troben en aquesta situació. I ells, devora els indis que encara viuen a Brasil, protagonitzaren les protestes contra els 500 anys de la conquesta portuguesa, el 22 d'abril. El resultat de la «festa» del «descobriment» fou de 30 ferits i 141 detinguts, amb la vergonya internacional merescuda de Fernando Henrique Cardoso, el president de Brasil, que volia representar un país amb cara somrient, feliç i distès. Ben al contrari del que és la realitat, ja que els mateixos indis oferien el seu balanç del cinquè centenari: de cinc milions d'ànimes han passat a ser un poc més de 300.000.

L'MST, després de les protestes pels 500 anys, ha continuat amb la seva lluita. Basada en ocupar hisendes i edificis públics de manera pacífica, sobretot del Ministeri d'Hisenda. Així, l'anomenada «jornada de lluita del 2 de maig» es saldà amb dos morts i prop de 200 ferits, a causa de la repressió policial contra els camperols, els quals, tot i la violència emprada per les forces de seguretat i les amenaces de Cardoso d'emprar l'exèrcit, continuen amb les expropiacions. A més, pateixen la persecució de pistolers contractats pels latifundites que, només el 1996, oferien la xifra de 47 pagesos morts.

A Colòmbia, la tensió social és d'un altre caire. Allà es viu una autèntica guerra civil des de fa 40 anys, amb enfrontaments de les tres guerrilles amb l'exèrcit i paramilitars d'ultradreta. Tanmateix, les famoses FARC no disposen de la base social dels Sense Terra. Per mirar de solucionar aquest tema, el 29 d'abril passat, fundaren un partit, Movimento Bolivariano por una Nueva Colombia, amb la intenció de combatre, des de l'esquerra, el monopoli centenari que conservadors i liberals exerceixen. També han anunciat que crearan el seu propi sistema judicial dins la zona del país que controlen. I una altra nova, aquesta més bona, miri des d'on es miri: donaran de baixa els menors que tenen reclutats que, segons diverses fonts, són més de 2000.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.