Demà se celebra una altra edició de la Diada. La primera fou el 1995 contra la funesta Ordre Rotger. La segona quedà marcada per unes tímides esperances de canvi. Les tres següents es produïren com a resposta no ja a un fet concret, sinó a un clima d'agressió, rematat, fins i tot, amb amenaces de tancament dels repetidors de Voltor. Per ventura avui, després dels esdeveniments que han sobtat Mallorca, és un bon moment per recordar l'esperit cívic que ha presidit totes les diades, el civisme amb què volem construir el país. Més enllà de les reivindicacions concretes i importantíssimes de cada edició, és fonamental participar en la de demà com a demostració del nostre compromís amb la civilitat, amb la vertebració de la societat, amb la lluita de la cultura contra la ignorància... Els executius són estructures que se superposen a una base social, sense la qual no tenen cap raó de ser. És l'alè d'aquesta base social el que dissabte hem de fer sentir, com hem fet sempre. És amb el nostre exemple que hem d'avergonyir l'obscurantisme, encara que ens molesti haver de sortir al carrer pels mateixos motius que sortíem fa vint anys. No volem dir que no s'hagi avançat, perquè qualque passa d'ha fet. Volem dir que els obscurantistes encara controlen molts de ressorts i que són especialistes en l'art de la confusió. Tenim memòria i capacitat de prospectiva. Ho celebrarem demà amb una gran festa.