A les primeries de l'any 1996, quan el boom d'Internet tot just
començava a insinuar l'abast de l'impacte d'aquesta xarxa mundial,
el Congrés americà ja havia promulgat la llei per la decència de
les comunicacions, coneguda com la CDA. Aquesta llei era una de les
primeres maniobres, barroeres i a la vegada subtils, de les que
tenien per objectiu limitar amb qualsevol excusa la llibertat
d'expressió en un mitjà de comunicació entre persones que començava
a donar mostres d'una potència i abast mai no imaginats, ni tan
sols pels seus creadors i desenvolupadors. En aquell moment,
l'excusa era que calia protegir els infants de la pornografia. Amb
molt de seny, el Tribunal Suprem dels Estats Units va derogar
aquesta llei atès que conculcava principis constitucionals bàsics.
La reclamació havia estat interposada per la Fundació Frontera
Electrònica (EFF), una ong que havia nascut justament amb
l'objectiu de promoure l'accés universal al ciberespai, ensems que
protegir els drets dels seus usuaris davant les previsibles
envestides de multinacionals i governs per fer-se també amb el
control de la xarxa. Envestides que, sigui dit de passada, no han
acabat ni d'un bon tros, ja que basta mirar, per exemple, les
actuals pressions per crear una ciberpolicia global (quina por!),
que han trobat una magnífica justificació en els darrers incidents
de virus i atacs al funcionament normal de la xarxa.
John Perry Barlow, ranxer retirat de Wyoming, autor de les
lletres d'algunes cançons del grup Greatful Dead, columnista de
temes tecnològics, dissident cognitiu, activista del ciberespai i
cofundador de l'EFF, havia estat convidat aquell any a xerrar en el
fòrum econòmic mundial de Davos, que reuneix el qui és qui de
l'economia mundial durant una setmana del mes de febrer de cada
any. Des de Davos estant i empès per l'ambient, Barlow va escriure
i distribuir per Internet un manifest, la Declaració
d'Independència del Ciberespai, en el qual denunciava l'atemptat
que significava per a la llibertat d'expressió la CDA. Aquesta
declaració, a més, conté una definició, un xic romàntica, tot s'ha
de dir, del que és o hauria de ser el ciberespai i com s'hi hauria
de regular, de forma natural, la convivència. Tot això ve a tomb,
perquè el maig d'aquell any, mentre intentava organitzar un curs
d'estiu sobre el ciberespai a Palma, vaig veure en Barlow en un
programa de televisió i vaig tenir la idea de convidar-lo a venir a
Palma, per parlar de les seves visions i experiències. Amb no més
de mitja dotzena (en total) de correus electrònics ens vàrem posar
d'acord i, avançant ell el cost del bitllet des de Wyoming, va
venir a Palma. A més d'obsequiar-nos amb una magnífica xerrada,
durant tres dies vàrem tenir l'oportunitat de fer llargues xerrades
amb aquest pioner de la xarxa, xerrades que hem pogut continuar
adés i ara, presencialment i a través d'Internet. I tot va començar
amb un e-mail, escrit en un anglès macarrònic, des d'un lloc del
que, segons la seva pròpia confessió, pensava que, a tot estirar,
podia rebre senyals de fum per comptes d'un correu electrònic que,
per altra banda, era l'única evidència que ell tenia de la meva
existència fins que ens vàrem trobar a l'aeroport de Palma el dia i
hora convinguts. Voldria remarcar que Barlow és només el primer
d'una llarga llista de persones que he tengut la sort de conèixer
gràcies al ciberespai que, inclou entre d'altres, un dels seus
creadors, Vint Cerf.
Tot just quan començava a donar per perdut aquest caire ingenu
de la xarxa i dels seus pobladors primerencs, al bell mig del
terrabastall provocat pel virus «iloveyou», vaig rebre un e-mail
tot sospitós d'una persona que havia trobat la meva adreça
electrònica a Internet i que deia ser una estudiant alemanya que ha
de venir a Palma a fer unes pràctiques aquest estiu. N'Anna, a qui
no conec de res, em demanava ajuda per resoldre un problema
relacionat amb la seva estada. Em poden creure que el primer
instint va ser descartar el missatge, però m'hi vaig repensar i
vaig optar per demanar-li més informació: qui era, de què eren les
pràctiques i detalls similars. M'ha contestat i li he facilitat el
contacte amb serveis especialitzats. Avui m'ha vengut bé contar
aquesta història, una de les moltes que passen cada dia en el
ciberespai i que, tot i que no acostumen a sortir en els diaris,
mereixen ser conegudes, perquè mostren l'esperit real del que és la
xarxa: un mitjà de comunicació entre persones. I m'és ben igual si
em prenen per un innocent irrecuperable.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.