Crec que crec...

Crec que crec en la nostra llengua, quan parl i escric cada dia en la llengua dels meus pares o en la que he après a l'escola i al carrer. Crec que crec en el nostre autogovern, quan el govern que ens governa és el que ha elegit democràticament el meu poble. Fins aquí, tot ho tenc ben clar. el problema comença quan surt un compatriota il·luminat i em perdona la vida i l'obra que he fet durant mig segle i em diu que puc i dec participar a la magna celebració de la nostra Llengua i del nostre Autogovern, malgrat la nacionalitat estrangera "espanyola, és clar" dels meus i dels seus vertaders ancestres. Idò!!