Les penades ens havien dut a organitzar un nou sopar del club del homes grisos i els vins i l'estofat varen acompanyar les menjades i el col·loqui posterior al sopar. La tractorada, els nous nomenaments i la situació sociopolítica eren més que motius per a un debat àgil i entretingut.

El publicista va dir que no era de rebut que per primer cop la falsa pagesia sortís per fer entortellar els camins d'un govern democràtic que no ha tingut més de vuit mesos per solucionar mals endèmics de tot un temps.

El filòsof que semblava ensopit i gaudia d'un rosat d'en Macià Batle, va sortir com un escorpí davant l'afirmació anterior. Escolta va dir, vull fer unes petites, però crec que importants puntualitzacions, els drets són iguals per a tothom i no solament els poden exercir i exigir una part de la col·lectivitat social, no creure això es caure en un feixisme pur i dur, per no parlar de temps propers per alguns, quan érem més joves. Posar-se nerviós quan els col·lectius que no són de la teva òrbita ideològica o cultural, la tolerància ens ha de dur cap als camins de fer-nos veure, que el rival també podrà tenir part de raó en la dialèctica de la discussió temàtica, els dogmàtics creuen que ells, solament ells, estan en possessió de la veritat i els demés neden en la ignorància. També vull afegir que no crec en l'oportunitat d'aquesta manifestació ja que no és de rebut atorgar la culpabilitat dels problemes de la pagesia al govern del pacte de progrés, però sí que tenc que remarcar que aquest govern no ha tingut cintura a bastament per solucionar la problemàtica política que li ha vengut a sobre amb aquesta manifestació.

Després de la dialèctica brutal ningú no va ser capaç de rebatre els arguments i amb una finta vàrem passar a un nou tema per no donar-li l'oportunitat de tornar a fer de les seves.

No vos pareix, vaig dir, que tornam a tenir la sensació d'ofegament d'anys anteriors i que el nombre no ja de visitants, més bé de residents forans va cada dia en augment.

El publicista va fer una observació que a mi em pareixia encertada, la globalització del transport fa que sigui més fàcil per un alemany arribar a Eivissa o a Mallorca, que arribar a algunes regions turístiques del seu país. No obstant això, m'aniria molt bé que algú m'expliqués quin és el concepte de protecció del territori, ja que si comprem terreny privat per convertir-lo en públic, per quines cinc-centes l'hem de sotmetre a la pressió de milers de visitants que l'únic que faran és degradar-lo i convertir-lo en terra inhòspita inclòs per als que després aniran a visitar-lo.

Et refereixes a l'anunci de la Conselleria de Turisme suposo, va dir l'advocada, però on es posa el límit entre anunciar les activitats d'un govern i allò que convé anunciar. Ja que si ho fes i no diguessin res estaríem criticant-los per l'obscurantisme que duen i perquè van d'amagatons. Hem de ser coherents i veure que arribar al punt d'agradar a tothom, és molt complicat. No pots deixar de pensar que hi ha un sentiment d'aturada però no de minvament ja que anar per avall no hi vol anar ningú, però sí deixar de créixer, és ben cert que la sensació existeix però les solucions són les que diferencien les diferents opcions ideològiques que componen l'espectre polític.

Seguíem amb un Noe d'en Pedro Ximénez quan de cop i volta el filòsof va tornar a intervenir dient, no ho veieu la interrelació entre migracions, turisme i ecologia l'únic que fan es amenaçar la integritat de la nostra cultura, i nosaltres solament estam oposant idees que són fruit d'un pensament globalitzador, penseu que és mes fàcil veure que tot el que se representa i més si té caràcter morbós és mes venal que el pensament rigorós i que ens dugui a ser crítics amb els dirigents socials que volen tenir el poble endormiscat i per això tenen els estris adients, televisió, televisió i mes televisió...

No sé si era el Malta que estava prenent però la clarividència tornava als ulls blaus del meu amic, ningú no va replicar i vàrem donar la vetllada per acabada.