nubes dispersas
  • Màx: 18.43°
  • Mín: 13.93°
18°

Era un sus?

No és menester ser Eliseu Climent per detectar una concentració d'elements molt reaccionaris en la vida política, en la vida pública d'aquest conjunt de pobles, nacions i llamps forcats de què uns en diuen Espanya i altres Estat espanyol. Eliseu Climent, al seu parlament a la plaça de bous de València, dissabte passat, va descriure i increpar, en termes més polítics que no culturals "si és que es pot mantenir, en aquests moments, la ficció d'una estricta separació de poders", una realitat densament minada de perills d'origen i de potència molts diversos. I sembla que va donar el sus. Dic «sembla» perquè estam acostumats a l'emissió i recepció d'aquesta mena de missatges des d'altres escenaris. Però seria un error fossilitzar aquesta relació missatge-escenari. La II República es va imposar per unes eleccions municipals, i molts de canvis de règim polític s'han iniciat en universitats o amb una cançó. Hi ha coses vertaderament importants que es couen fora dels motlles més avesats i convencionals. Què es va coure a la plaça de bous de València? En qualsevol cas, no era un bistec a la planxa. Es tractava d'un plat cuinat a partir de matèries primeres procedents de la muntanya, de la mar i de l'horta. Sigui quina sigui la recepta culinària valenciana, sí que va tenir una virtut "com a mínim; segurament també va tenir coses no tan positives": va expressar a la seva manera un malestar creixent, un lleu, difós, però cert sentiment d'amenaça de determinades llibertats i mecanismes d'autodefensa de les cultures sense estat. Aquest sentiment d'amenaça és alimentat per fantasmes molt presents en la vida política d'aquest llamp forcat: què anuncia, per exemple, l'actual intensificació de la creuada contra els nacionalismes i contra tota forma de dissidència, o sia, contra tota forma de recerca de camins enllà dels límits traçats, a la dreta, per la ultradreta del PP i, a l'«esquerra», per l'ala moderada del PSOE? El clima irrespirable que estan creant entorn dels nacionalistes bascs demostra, per damunt de totes les altres coses, que són capaços de crear-lo i que tenen les eines per fer-ho: i no els importa el preu. D'altra banda, no seria menester aquesta demostració tan turbulenta: el dia a dia ens esquitxa a tots. I no oblidem que les estratègies uniformadores sempre són anunci d'operacions de molta més envergadura. Sembla que ens ha tocat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.