No és menester ser Eliseu Climent per detectar una concentració d'elements molt reaccionaris en la vida política, en la vida pública d'aquest conjunt de pobles, nacions i llamps forcats de què uns en diuen Espanya i altres Estat espanyol. Eliseu Climent, al seu parlament a la plaça de bous de València, dissabte passat, va descriure i increpar, en termes més polítics que no culturals "si és que es pot mantenir, en aquests moments, la ficció d'una estricta separació de poders", una realitat densament minada de perills d'origen i de potència molts diversos. I sembla que va donar el sus. Dic «sembla» perquè estam acostumats a l'emissió i recepció d'aquesta mena de missatges des d'altres escenaris. Però seria un error fossilitzar aquesta relació missatge-escenari. La II República es va imposar per unes eleccions municipals, i molts de canvis de règim polític s'han iniciat en universitats o amb una cançó. Hi ha coses vertaderament importants que es couen fora dels motlles més avesats i convencionals. Què es va coure a la plaça de bous de València? En qualsevol cas, no era un bistec a la planxa. Es tractava d'un plat cuinat a partir de matèries primeres procedents de la muntanya, de la mar i de l'horta. Sigui quina sigui la recepta culinària valenciana, sí que va tenir una virtut "com a mínim; segurament també va tenir coses no tan positives": va expressar a la seva manera un malestar creixent, un lleu, difós, però cert sentiment d'amenaça de determinades llibertats i mecanismes d'autodefensa de les cultures sense estat. Aquest sentiment d'amenaça és alimentat per fantasmes molt presents en la vida política d'aquest llamp forcat: què anuncia, per exemple, l'actual intensificació de la creuada contra els nacionalismes i contra tota forma de dissidència, o sia, contra tota forma de recerca de camins enllà dels límits traçats, a la dreta, per la ultradreta del PP i, a l'«esquerra», per l'ala moderada del PSOE? El clima irrespirable que estan creant entorn dels nacionalistes bascs demostra, per damunt de totes les altres coses, que són capaços de crear-lo i que tenen les eines per fer-ho: i no els importa el preu. D'altra banda, no seria menester aquesta demostració tan turbulenta: el dia a dia ens esquitxa a tots. I no oblidem que les estratègies uniformadores sempre són anunci d'operacions de molta més envergadura. Sembla que ens ha tocat.
Era un sus?
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.