Escric aquesta carta a favor de la nostra llengua, perquè estic
cansat de veure com a Mallorca i em supòs que a la resta de les
Illes Balears es fa malbé de cada dia més. Hem de ser realistes,
les nostres illes basen la seva economia principalment en el
turisme de masses, cosa que fa que tinguem una forta immigració
sobretot peninsular, encara que darrerament magribí i de la resta
de països de l'Àfrica. A tot això s'ha d'afegir que els ciutadans
alemanys principalment han escollit Mallorca com a lloc de
residència. No tenc res a dir d'aquesta allau de persones alienes
als nostres costums i a la nostra llengua, la qual és l'expressió
de la nostra cultura. Però com a ciutadà d'un Estat de Dret sí que
tenc molt a dir de la integració cultural i lingüística d'aquestes
persones que vénen a viure a Mallorca. La majoria és sabut que no
s'integren ni els importa gens integrar"se. I això fa que la nostra
llengua, el català amb les variants balears, de cada dia reculi més
i més.
Fins que el Govern (la Direcció General de Política Lingüística)
no prengui més mesures "personalment crec que fa tot el que pot, ja
que el seu cap, el Sr. Joan Mèlia, és una de les persones més
adients que conec per ocupar aquest càrrec", aquest problema
continuarà i així i tot serà mal de resoldre. El que no es pot
consentir de cap de les maneres és anar per la costa, Cala Millor
per exemple, i que tot estigui escrit en alemany, ja ni tan sols en
castellà, o anar a un restaurant o a un comerç i que et diguin
«hábleme en castellano por favor», o que dintre de l'Administració
estigui ple de funcionaris des de l'escala A fins a la D que no
parlin el català, i el més greu és que entre aquests funcionaris hi
hagi docents, ho sé perquè com a docent he passat per uns quants
instituts (encara que són una minoria, els docents que no parlen
català, però n'hi ha, i n'hi ha amb el nivell superior de català de
l'Escola Oficial d'Idiomes, però no els interessa la nostra
llengua. I això que hi ha un Decret de Mínims per a l'ensenyament
d'un 50% per al baix). Per cert, els docents som els únics
funcionaris als quals se'ls exigeix el nivell C o el seu equivalent
Llengua II a les Illes. Tampoc no em fa gens de gràcia que a
l'hospital Son Dureta i als hospitals d'Insalud, se'ls ofereixi per
part de la DGPL (crec) un conveni de normalització lingüística amb
bastants de mitjans i no ho signin. La llengua més parlada dintre
de Son Dureta per part del personal és el castellà; quan tinguem
competències sanitàries llavors tot seran corregudes. I ja no
parlem de Justícia, en què el castellà és el rei entre els advocats
i els jutges, i la majoria de gent per por ho comporta i als
judicis... també parlen castellà.
El meu parer és que la DGPL hauria de fer una forta campanya de
normalització, de presa de consciència per part de les persones que
vénen a viure aquí, que s'assabentin que a les Illes Balears hi ha
una Llei de Política Lingüística que a mi i a qualsevol ciutadà del
nostre territori li dóna el dret de parlar el català sense ser
discriminat per aquest fet. Que se'ls posi traves per entrar a fer
feina a l'Administració com han fet els catalans (no com a càstig,
sinó per Decret per a tothom), que estan exigint el nivell C per a
quasi tot el personal de l'Administració de la Generalitat. I per
la nostra part (els illencs), no hem de girar la llengua, no serem
més educats per fer"ho sinó tot el contrari. Quan anau a França us
parlen en català? Hem de ser els primers a donar exemple que
estimam la nostra llengua, ens hem de normalitzar el nom i els
cognoms (a la Universitat hi ha un gabinet d'onomàstica), i amb el
certificat d'aquest gabinet i el llibre de família al Jutjat ens
normalitzaran els noms i cognoms. Ens hi jugam molt. En aquest pas
algun dia no molt llunyà enterrarem el català, de veritat que em
voldria equivocar. Crec que amb el nou Govern no conservador es
poden fer moltes de coses en aquest terreny.
Juli Salvà i Bibiloni. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.