Escric aquesta carta a favor de la nostra llengua, perquè estic cansat de veure com a Mallorca i em supòs que a la resta de les Illes Balears es fa malbé de cada dia més. Hem de ser realistes, les nostres illes basen la seva economia principalment en el turisme de masses, cosa que fa que tinguem una forta immigració sobretot peninsular, encara que darrerament magribí i de la resta de països de l'Àfrica. A tot això s'ha d'afegir que els ciutadans alemanys principalment han escollit Mallorca com a lloc de residència. No tenc res a dir d'aquesta allau de persones alienes als nostres costums i a la nostra llengua, la qual és l'expressió de la nostra cultura. Però com a ciutadà d'un Estat de Dret sí que tenc molt a dir de la integració cultural i lingüística d'aquestes persones que vénen a viure a Mallorca. La majoria és sabut que no s'integren ni els importa gens integrar"se. I això fa que la nostra llengua, el català amb les variants balears, de cada dia reculi més i més.
Fins que el Govern (la Direcció General de Política Lingüística) no prengui més mesures "personalment crec que fa tot el que pot, ja que el seu cap, el Sr. Joan Mèlia, és una de les persones més adients que conec per ocupar aquest càrrec", aquest problema continuarà i així i tot serà mal de resoldre. El que no es pot consentir de cap de les maneres és anar per la costa, Cala Millor per exemple, i que tot estigui escrit en alemany, ja ni tan sols en castellà, o anar a un restaurant o a un comerç i que et diguin «hábleme en castellano por favor», o que dintre de l'Administració estigui ple de funcionaris des de l'escala A fins a la D que no parlin el català, i el més greu és que entre aquests funcionaris hi hagi docents, ho sé perquè com a docent he passat per uns quants instituts (encara que són una minoria, els docents que no parlen català, però n'hi ha, i n'hi ha amb el nivell superior de català de l'Escola Oficial d'Idiomes, però no els interessa la nostra llengua. I això que hi ha un Decret de Mínims per a l'ensenyament d'un 50% per al baix). Per cert, els docents som els únics funcionaris als quals se'ls exigeix el nivell C o el seu equivalent Llengua II a les Illes. Tampoc no em fa gens de gràcia que a l'hospital Son Dureta i als hospitals d'Insalud, se'ls ofereixi per part de la DGPL (crec) un conveni de normalització lingüística amb bastants de mitjans i no ho signin. La llengua més parlada dintre de Son Dureta per part del personal és el castellà; quan tinguem competències sanitàries llavors tot seran corregudes. I ja no parlem de Justícia, en què el castellà és el rei entre els advocats i els jutges, i la majoria de gent per por ho comporta i als judicis... també parlen castellà.
El meu parer és que la DGPL hauria de fer una forta campanya de normalització, de presa de consciència per part de les persones que vénen a viure aquí, que s'assabentin que a les Illes Balears hi ha una Llei de Política Lingüística que a mi i a qualsevol ciutadà del nostre territori li dóna el dret de parlar el català sense ser discriminat per aquest fet. Que se'ls posi traves per entrar a fer feina a l'Administració com han fet els catalans (no com a càstig, sinó per Decret per a tothom), que estan exigint el nivell C per a quasi tot el personal de l'Administració de la Generalitat. I per la nostra part (els illencs), no hem de girar la llengua, no serem més educats per fer"ho sinó tot el contrari. Quan anau a França us parlen en català? Hem de ser els primers a donar exemple que estimam la nostra llengua, ens hem de normalitzar el nom i els cognoms (a la Universitat hi ha un gabinet d'onomàstica), i amb el certificat d'aquest gabinet i el llibre de família al Jutjat ens normalitzaran els noms i cognoms. Ens hi jugam molt. En aquest pas algun dia no molt llunyà enterrarem el català, de veritat que em voldria equivocar. Crec que amb el nou Govern no conservador es poden fer moltes de coses en aquest terreny.
