Un ministre de l'Obra?

Ahir la premsa estatal analitzava més assossegadament la composició del nou gabinet. No hi havia més de tres línies per diari que prenguessin com a objecte el substitut d'Isabel Tocino. No vaig detectar-hi tampoc cap referència en clau de moviment contra el pacte a la Balear, per si qualcú encara creu que importam poc o molt a la Moncloa. I aquí feim i tornam a fer radiografies d'un Matas viu, més viu que mai, ocupat en la posada a punt del comandament a distància que li permeti teledirigir el PP des de Madrid.

Si no podem copsar el sentit de les jugades, hauríem de fixar-nos en els seus efectes. Des d'una perspectiva autonòmica, quasi l'únic que importa és assumir el punt de vista d'UM. I no sé per què imagín que els nacionalistes de centre opinen que la catarsi del PP, a costa del qual volen crèixer, acaba de començar. L'esquerra no pot tirar coets, perquè els uemites no permetran mai que es faci tan forta com per anul·lar-los. Tenen molta d'experiència en pactes que proporcionen vitamines als adversaris.

Els efectes peninsulars de l'enlairament de Matas, els sintetitzen unes declaracions de Zaplana: «Jaume Matas tiene una importancia especial para la Comunitat Valenciana»; «Jaume Matas, que es amigo personal de muchos de nosotros, nos echará una mano importante» perquè «estudió en Valencia y está casado com una mujer de Vilajoyosa». Finalment, Zaplana considera poc intel·ligents les crítiques per l'absèncià de valencians al gabinet d'Aznar.

Ara bé, i si la clau peninsular fos la mateixa que la Balear? Ja hi tornaríem a ser.