Primera nit a Santo Domingo

A la República Dominicana, l'antiga Hispaniola, primera terra que tocà Colom, hi ha, des de fa cinc anys, una Casa Balear molt activa. El nostre govern, al professor Gonçal López i a mi, ens hi ha enviat a fer una conferència sobre el passat i el present de les Balears. Ens va rebre el tresorer de la Casa, en Joan Alorda, nascut a Banyalbufar. Fa quaranta-cinc anys que se'n va anar a fer les Amèriques, i les ha fet sense perdre, per això, un preciós mallorquí de poble. Sabeu què és menjar llampuga fresca per sopar en aquest temps? Joan Alorda, el nostre amfitrió, ens va assegurar que la llampuga és de les poques coses que són millors al Carib que a Mallorca. El Nou Món es caracteritza per la transgressió permanent, per la manca de convencions, de manera que ens la vàrem cruspir a l'estil d'allà: acompanyada de rom amb gel i una mica de Coca-Cola. En la conversa varen sortir tots aquells temes del passat històric que un, per llunyans, tenia massa ben desats a la memòria: els Trujilo, en Bosch, en Balaguer (que als noranta-quatre anys, i mig cec, es torna a presentar ara a les eleccions presidencials), el coronel Caamaño, en Porfírio Rubirosa (el play-boy internacional de més anomenada de tots els temps i gendre d'en Trujillo), la invasió dels quaranta-dos mil «marines» americans per evitar una segona Cuba, i mil fets més que fan la radiografia dels darrers cinquanta anys. Detalls, que jo ignorava de les relacions d'en Trujillo amb en Franco me varen interessar molt. Per exemple, que José María Pemán, l'escriptor del règim, va fer un discurs a Santo Domingo, a l'Auditòrium de Bellas Artes, on va proclamar que el ventre de Doña Julia Molina, «Mamà Julia», la «Excelsa Matrona», mare dels Trujillo, era més important i admirable que el de la Verge Maria perque havia engendrat, no un, sinó dos generalísimos (Rafael Leómidar i Héctor Bienvenido, «el Negro», que arribaren, matant gent, al sostre de l'escalafó). També va contar que el dictador dominicà va estar una mesada allotjat a Madrid amb els Franco, al Palacio de Oriente, però no va admetre que el fessin dormir, com havia disposat santament doña Carmen Polo, amb doña María, la «Prestante Dama», la seva dona. I és que els Trujillo, a més de cruels i impresentables, eren molt bandarres. Això, fins i tot, una vegada els costà un censal. Rebien dòlars del govern americà, però el Congrés els ho arribà a retirar perque trobaren que en Ramfis, el fill major del dictador, que havia anat als USA a fer un curs de «marine» a l'Acadèmia militar de Kansas, no es comportava amb el capteniment propi d'un pidolaire agraït. Colgar-se amb Zsa Zsa Gabor i amb Kim Novak no eren mèrits pertinents per al Congrés. El cràpula Ramfis, però, no degué perdre l'embalada per aquest contratemps, car tornà triomfalment al seu país en un iot de quatre pals, acompanyat de na Kim Novak i amb una gernació de putes i gatons. El iot es deia Sea Clud i encara navega: ara passeja turistes pel Nil. La conversa amb el nostre amable i documentat paisà de Banyalbufar va ser, com podeu entrellucar, apassionant. Quant ja érem a l'hotel, el meu company i jo vàrem haver de sortir a estirar les cames per ajudar a pair la llampuga. Tot i ser un barri residencial, les voreres estan aixecades per les arrels dels arbres, i els jardins públics molt abandonats. Són els problemes del creixement incipient. Tothom vol pilloscar-hi la seva part. Fins i tot aquells que no tenen més armes que el propi cos. Com dues mulates que cercaven clients: «¿Quieres que te chupe la pinga?».