Torre de Babel

Allò que segurament no arribarem a saber mai és si, tot plegat, és una cerimònia de la confusió o si és que, simplement, tot va com va. Un ciutadà més o menys respectuós amb el seu propi sistema nerviós, un ciutadà que pretengui conèixer la seva ubicació en tot moment i fins on sigui possible, un ciutadà a qui no agradi perdre peu, ara mateix té algunes dificultats per mantenir l'orientació. Si desplega pel panorama polític la seva capacitat de comprensió de les coses, no es podrà resignar a entendre allò que veu, perquè, en realitat, és mal de pair que allò que passa realment realment estigui passant. Com resumir allò que aparentment passa i que no pot ser assumit com a realitat concreta? Que des de l'entorn del Govern es dissenyin estratègies destinades a bombardejar l'oposició, i que aquesta tasca sigui entesa com a prioritària. Malgrat la suma aclaparadora de les aparences, això no pot ser vera, perquè, ja em diràs, significaria que el món s'ha girat damunt davall quan dormíem. Però allò que de veritat et dóna indici clar de la bona sincronia amb el món és la teva capacitat per entendre tots els anuncis que s'emeten per televisió. Entens o no entens les campanyes en la seva globalitat? Entendre vol dir, ja veus que t'ho posam fàcil, endevinar què se't vol vendre. Des que ha tornat la publicitat creativa a la televisió, i sobretot des de la irrupció en el llenguatge publicitari del món de la telefonia i de la informàtica en general, no és bo de fer esclarir si volen que telefonem o no, i, en cas afirmatiu, si hem de cridar a Petra o a Istanbul, a quina hora hem de telefonar o si hem d'enviar un e-mail (am perdó) o si ens hem d'enfornar en cos i ànima a internet. Però, què té a veure, tot plegat, amb rebre la imatge de televisió amb major nitidesa? Se'm vol dir que la truita de patates s'ha de fer per ordinador? Uff, vivim un moment babèlic, una era de la humanitat condemnada a la dispersió, perquè els déus del futur ens volen confondre, i ja se sap que confonen aquells que volen perdre. Servidor no sé què és més bo d'entendre: el conjunt d'espots de telefonia i altres herbes o, posem per cas, el pensament polític de la consellera Ramon referit a les noves tecnologies: potser és tot u. Que Déu, en la seva misericòrdia infinita, ens agafi confessats.