Ordre de preferències

l que ha estat una generació d'artistes locals "tots els artistes són locals; també hi ha pallassos que no són d'enlloc", la que ara es mou en la barrera o el pont de la cinquantana. La iniciativa és d'aquest govern "i encara que no ho fos", raó per la qual hom s'explicaria que el president Antich hi hagués guaitat el cap, encara que no hi vagi el Rei. Servidor vaig anar fa poc a l'entrada triomfal de Neus Garcia Inyesta a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, i no hi vaig detectar la presència de cap autoritat política. No passa res. Ben mirat, a les autoritats polítiques no les necessitam per aquestes coses, sinó perquè ens arribi l'aigua per un aqüeducte que no sigui la pujada de preu; i algunes cosetes elementals, com transport públic, xarxa viària, etc... Res. A més, ben mirat, el president Antich ja havia tengut un gest amb el món de la cultura, quan va rebre els promotors de la futurible universitat privada de Llucmajor. També el president Matas, en accedir al Consolat, va tenir un gest amb el món de la cultura, rebent de pressa i corrents els representants de la Plataforma de les Llengos Baleàs. Els gestos cartografien davant de l'opinió pública escales de valors, ordres de preferències. També revelen sensibilitats. Podria ser que revelassin les sensibilitats dels estrategues, però un president ha de procurar no ser-ne víctima, no ser-ne hostatge. No sabem si és el cas, però, si ho fos, se'ns faria difícil preveure una millora immediata de les perspectives.