Si fos ver que, per culpa de les xiulades del públic a Diego Tristán, aquest se n'aniria al Madrid i que el Madrid està disposat a pagar 4.000 milions de pessetes per un jugador que només rep xiulades dels espectadors mallorquinistes, caldria muntar un bon negoci amb la directiva del Mallorca, tot suposant que la causa de la rescissió del contracte amb Tristán no fos altra que les xiulades del públic. El públic hauria de cobrar per xiular, si, amb els seus xiulets, s'aconseguís que el qui costà 200 milions es pogués vendre per 4.000. Xiulat o alabat pel mateix preu, el Madrid podria dir «donde dije Diego, digo digo...».