Moltes de persones no poden assistir a cursos de català perquè no hi ha cap oferta que s'ajusti al seu horari laboral. Encara que cap metodologia no ha aconseguit fer innecessària la participació del professor en l'adquisició d'habilitats i de coneixements, els cursos d'autoaprenentatge representen una alternativa per a aquests segments de població. No ens hem d'enganar, saber treure profit de les noves tecnologies, tenir autonomia d'adquisició no és a l'abast de qualsevol ciutadà. L'oferta s'encamina cap a persones que ja tenen un determinat nivell educatiu i és bona com a complement dels sistemes tradicionals. Però, en una situació com la nostra, és ben necessari que cap ciutadà de les Illes Balears no pugui sentir-se privat del seu dret al domini de la llengua pròpia. És més, fins i tot això no basta. Se li han de posar totes les facilitats i tots els atractius, alhora que se li ha de fer sentir que, cada cop més, escriure correctament en català serà una necessitat per a la seva inserció social i laboral. Benvinguda sigui, doncs, la xarxa de centres d'autoaprenentatge que Joan Melià, director general de Política Lingüística vol crear. Que Calvià i Eivissa en siguin els primers beneficiaris demostra que el gestor té ben ubicat el problema i sap on l'actuació és urgent. La passa següent hauria de ser les barriades perifèriques de Palma. Ja ha passat el temps que es «normalitzava» només allà on l'ús de la llengua no estava en retrocés.