A la cimera de la Unió Europea que comença demà a Lisboa, està
previst aprovar una iniciativa política que té per nom eEuropa,
així amb una e rara davant Europa, que ve a fer el mateix paper que
la d'e-mail, el nom anglès del correu electrònic. Fa mesos que el
document que explica els detalls d'aquesta iniciativa està
disponible a Internet i, si va a dir veritat, el seu contingut és
molt notable per diverses raons. En primer lloc, la declaració de
principis que el justifica comença per deixar ben clar que les
tecnologies de la informació han convertit aquests temps que vivim
en una època crucial, ja que ens han col·locat davant una
oportunitat única per crear riquesa i signifiquen un desafiament
social per a tota la Unió. Per consegüent, cal que tots els seus
membres actuïn conjuntament per tal que la societat de la
informació sigui modelada d'acord amb els valors i principis dels
seus membres, aprofitant al màxim les seves potencialitats.
Declaracions com aquestes se'n deuen fer una partida grossa cada
dia, però poques fixen terminis per a la realització de cada una de
les deu accions concretes que, segons els impulsors d'aquesta
iniciativa, cal emprendre per encarar aquest desafiament. Com no
podia ser altrament, el primer i principal objectiu per cobrir és
introduir en l'era digital i posar online cada ciutadà, llar,
escola, negoci i administració de la Unió Europea. Hi ha feina,
però resulta bastant clar que qualsevol altre plantejament l'única
cosa que pot fer és augmentar les diferències entre els que tenen i
els que no, i deixar aquests darrers fora de qualsevol esperança.
La contundència d'aquest objectiu queda palesa en cada una de les
accions que enumera el document, però sense cap casta de dubte, la
primera d'aquestes accions és la bàsica i essencial en qualsevol
plantejament de futur, i no és altra que començar pels més
joves.
La iniciativa fa explícita la necessitat que, abans de la fi del
2001 totes les escoles, incloses aquelles que estiguin en àrees
menys afavorides, han de tenir accés Internet. Abans que acabi el
2002, tots els professors han d'estar individualment equipats i
entrenats per accedir a Internet i als recursos multimèdia i, cap a
la fi del 2003, en el moment de deixar l'escola, tots els alumnes
han d'estar alfabetitzats des del punt de vista digital. I, si em
permeten el parèntesi, aquí encara discutim els comptes de les
transferències educatives. Des d'aquest punt de vista, i des de
qualsevol altre, resulta incomprensible i impresentable que hi hagi
cap formació política arrelada a la nostra terra que s'oposi a
demanar més diners per invertir en educació. Fet i fet, resulta
encara més incomprensible que els representants del govern espanyol
que, amb tota seguretat, votaran a favor d'aquesta iniciativa,
siguin del mateix partit que, aquí a ca nostra, s'ha oposat a
demanar més dotacions econòmiques per al sistema educatiu no
universitari balear. Però això, com moltes altres coses, són figues
d'un altre paner.
El document d'eEuropa comença per educació, però no hi acaba.
També explicita d'altres objectius com, per exemple, la creació
d'una Europa alfabetitzada digitalment i que estigui suportada per
una cultura empresarial emprenedora, disposada a finançar riscos i
desenvolupar noves idees, tot assegurant que aquest sigui un procés
que inclogui tothom i reforci la cohesió social. Les accions que
enumera, a més de l'educativa, fan referència a abaratir els costos
d'accés a Internet, accelerar el comerç electrònic, una Internet
ràpida per universitats i centres de recerca, la generalització de
l'ús de targes intel·ligents que garanteixin la seguretat en
l'accés electrònic, participació electrònica per als discapacitats,
serveis de salut online, l'administració accessible electrònicament
per a tots els ciutadans, i així fins arribar a deu. Com en el cas
de l'educació, cada acció va acompanyada d'un calendari de
realitzacions que no va més enllà del 2003, és a dir que fermen ben
curtet, com ha de ser. Malauradament, tret d'alguna referència a
l'iniciativa privada, enlloc no s'especifica d'on han de sortir els
diners per fer tot això i, per consegüent, serà molt difícil poder
assolir molts d'aquests objectius, però per demanar que no quedi.
Tanmateix, devers el maig del 1968, aquells que encara no ho
sabien, varen poder aprendre que calia demanar coses impossibles,
ja que les altres, tard o d'hora, vendrien per elles mateixes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.