Quan l'estiu del 98 a Mallorca hi va haver una gent que amb el suport del GOB va començar a moure's per la recuperació del tren hi va haver qui va qualificar aquella iniciativa de «romàntica». No s'equivocava el columnista que ho va escriure, però sí que errava en no anar més enllà. Si hagués tret el caparró per Europa o, sense anar més lluny, per ciutats com Barcelona o Madrid, on els serveis de rodalies estalvien milers de cotxes a les ciutats, als pulmons dels ciutadans i a l'efecte hivernacle, s'hauria adonat que aquest és un dels pocs casos en què no se sap on acaba el romanticisme i on comença el pragmatisme. L'altre dia vaig tenir el plaer de conèixer un romàntic pragmàtic que té molt a dir sobre aquest tema: José Antonio Santos, gerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, que depenen directament de la Conselleria de Transports comandada per Antoni Ferrer (si fos pel seu entusiasme, ja faria temps que tots podríem anar en tren). Santos vol tenir llesta una xarxa ferroviària d'uns 250 quilòmetres d'aquí a 10 o 15 anys. Això amb dues condicions: que hi hagi una política del Govern Balear favorable i que la població mallorquina continuï motivada amb el tren. Els projectes més immediats i que es conclouran l'any 2003 són: fer arribar el tren des de Sa Pobla a Alcúdia (primer s'haurà d'arribar a sa Pobla a finals del 2000, projecte que s'ha retardat perquè el govern Matas no va acabar de fer les expropiacions per obrir la línia, tot i que en va inaugurar un parell de quilòmetres «cap al nores») i des d'Inca a Manacor (projecte per al qual hi ha aprovats 3250 milions de pessetes). Per a l'any 2005 calcula que el tren podrà arribar a Cala Rajada. El Govern Central de l'Estat també en deu ser de romàntic perquè va aprovar que per aquesta legislatura s'invertirien més de 4'5 bilions de pessetes en ferrocarrils a tot Espanya (0'5 bilions més que el que es pensen gastar en autopistes i autovies). Per dur endavant el projecte de reimplantar el tren a tot Mallorca, segons Santos, es necessitarien uns 40.000 o 50.000 milions de pessetes, és a dir, un 1'1 per cent del que hi ha pressupostat per a tot l'Estat només per quatre anys. Tenint en compte que per l'article 10 del règim especial de Balears, el govern té l'obligació de col·laborar en inversions ferroviàries a la nostra comunitat, quin pot ser el problema? El problema pot ser que només el 4'4% del pressupost es destinarà a inversions en trens de rodalies. El 95'6% restant s'invertirà en línies d'Alta Velocitat, i com no les submergim davall aigua i les facem travessar per totes les illes, les línies d'Alta Velocitat a Mallorca tenen poc futur. El TAV ha demostrat ser un negoci rodó i des de Madrid hi ha més pressa per invertir en alta velocitat que en rodalies. De tota manera, el tren a Mallorca, encara que curtet i de rodalies, també podria ser un gran negoci si es fa arribar a les nostres costes: «Volem contribuir que el turista no sigui només de Sol i platja i conegui l'interior. Amb uns abonaments especials, els oferirem conèixer Mallorca en tren. Volem fer un tren per als residents, que ajudi a descongestionar les carreteres, però sense oblidar el potencial de negoci del turisme. Que el tren a Mallorca sigui sobretot un servei públic, però també un negoci que ajudi a reduir el dèficit que pugui generar i a mantenir un preu prou atractiu com per aparcar el cotxe. A més, farem tot el possible per fer compatible el tren amb altres mitjans de transport com ara el vaixell que va a Menorca des d'Alcúdia, línies d'autobús o la bicicleta. Aquest estiu rebrem les primeres unitats especials per poder transportar bicicletes amb seguretat i ja les instal·larem a la línia Inca-Palma». Si a Mallorca arriben uns 10 milions de turistes cada any i resulta que 1 milió compren un abonament per visitar la nostra illa en tren, el resultat són 5000 milions: en 10 anys la inversió inicial estaria pagada. Sembla el conte de la lletera, però en aquest cas, els comptes surten. Són comptes romàntics (però pragmàtics).