El passat 24 de febrer, els que érem a la inauguració de la Setmana del Llibre en Català, vàrem ser testimonis d'una extraordinària proclama i anàlisi en veu alta de Josep Melià i de Biel Majoral sobre el present i el futur del català a la nostra societat. Crec que hauria estat bo que tot el Govern, així com el conjunt de representants d'aquestes Illes, ho haguessin pogut escoltar per reflexionar en profunditat sobre aquesta qüestió.

És cert que mai no havíem tingut tants instruments com ara per poder defensar el nostre idioma i que han desaparegut bona part de les barreres legals que històricament havien condemnat el català a l'ostracisme. Avui la nostra llengua s'ensenya a les escoles, existeixen mitjans de comunicació que la fan servir habitualment, una part important de la producció cultural i artística que ens envolta es vehicula en català, les institucions l'han incorporada en el seu funcionament habitual, fins i tot algunes empreses privades també comencen a fer-la servir, però malgrat això continua el procés de castellanització de la societat de les Illes Balears, sobretot i de manera molt preocupant, entre els sectors juvenils. Paradoxalment és ara, també, quan la llengua i la cultura castellanes disposen també d'uns mitjans de penetració social com no havien tengut mai, i contra els quals és dificilíssim actuar. L'allau de ràdios, televisions, premsa escrita, espectacles de tota mena, empreses estatals i multinacionals, etc. que serveixen de plataforma a la llengua i la cultura castellana als territoris de parla catalana és de tal envergadura que deixen en el terreny de l'anècdota qualsevol avenç que amb gran esforç puguem consolidar des d'aquí.

La situació és crítica, i ho hem de reconèixer així, però la nostra obligació per difícil que sigui és recuperar per a la llengua catalana l'espai que li correspon dins el conjunt de les Illes Balears i la resta dels Països Catalans. No em correspon a mi com a vicepresident del Govern entrar a jutjar la responsabilitat dels partits que han gestionat tant els governs de l'Estat com de les Illes Balears, però el que sí és el meu compromís és fer que des de les actuals institucions d'autogovern es faci tot el que sigui possible per canviar aquesta situació.

No basta però que el Govern assumeixi la seva responsabilitat, la recuperació de la llengua catalana s'ha de fer a partir de l'ampla voluntat de la societat d'aquest país. Per això és necessari que tots els sectors compromesos en la defensa del català siguin els primers a fer costat a les institucions amb propostes factibles i, si pertoca, amb demandes i crítiques constructives. I és l'obligació d'aquest Govern actuar decididament perquè la llengua que durant tants de segles ha estat la principal senya d'identitat nacional de les nostres gents ho continuï sent per a molts d'altres.

Som conscients que vivim una època de globalització i que les llengües i les cultures s'han d'acostumar a coexistir en espais coincidents. A les Illes Balears hi ha persones procedents de distints països, llengües i cultures com la castellana, l'alemanya, l'anglesa, etc. i aquest fet no el podem obviar. No obstant això, és imprescindible que aquestes gents coneguin i respectin la llengua i la cultura del país que els ha donat acollida i del qual han decidit formar-ne part. Necessitam una societat cohesionada si volem tirar endavant un projecte de país assumible per a tots i evitar els enfrontaments que farien impossible el marc adient per a la plena recuperació de la nostra llengua i cultura.

Per tot això és fonamental que tota la nostra societat, i els poders públics en especial, assumeixin aquest compromís. Proclames com les fetes en la inauguració de la Setmana del Llibre en Català, han de ser els senyals que no ens facin baixar la guàrdia i tenir clar el port cap el qual anam.