Sembrar d'ironia o riure dels esdeveniments polítics d'ara mateix, en unes circumstàncies tan enverinades com les que pateix el món, on la injustícia social i la mala distribució de la riquesa són cada dia més greus, podria significar un acte d'inqualificable maldat. Això és ben cert, però fugir de la ironia filosòfica i grega, de l'humor, com a font ferma d'aprensió i enteniment de la realitat, també significaria caure en un pou negre d'imbecil·litat, on les bajanades i tòpics es prenen per ideologies, les fal·làcies i les mentides per estratègies electorals i les veritats ideals per somnis inviables de la minoria que mai no puntuarà a les urnes.