La història que se'ns hi conta és una d'aquelles històries que qualsevol persona aficionada a escriure voldria tenir damunt de la taula, sobretot una vegada feta la feina de recollida de materials. És una feina que deu haver estat apassionant, per l'escenari històric, pels personatges, pel seu caràcter cosmopolita, per una estranya barreja de totes les forces de la cultura, la política, l'art, en proporcions generoses i en situacions límit. Qui hagi llegit els llibres del cicle berlinès de Christofer Isherwood -recordau que amb els personatges, peripècies i ambients sorgits de la seva ploma, es va elaborar el guió de Cabaret-, qui s'hagi sentit atret per la Mallorca sofisticada i/o villalonguiana de principis dels 30, no pot passar de llarg per devora la història que se'ns conta al llibre de Germà García i Boned, Johanna Ey i Jacob Surena. Un capítol encara ignorat de la història de Mallorca (Miquel Font Editor). Mallorca i Dusseldorf són els espais vitals on es desenvolupa aquesta història. Els personatges mallorquins són bàsicament la saga dels Sureda, especialment el poeta i pintor Jacob; i comparses de luxe com Llorenç Villalonga o Joaquim Verdaguer. Per la part alemanya, un món que es contempla l'ascenció de Hitler, i que ara gira entorn de Johanna Ey, una vida que mescla la tragèdia i el conte de fades, que es topa per atzar amb l'art (parlam de l'expressionisme alemany); i que se n'amara gràcies a una sensibilitat que supleix la manca de cultura. El món de Johanna Ey és poblat de personatges que són alhora font i canal de la cultura contemporània. Otto Dix, Max Ernst: per exemple. Amb la llista d'artistes -que inclou el vell conegut dels mallorquins Ulrich Leman- es pot establir el croquis d'un capítol apassionant de la història contemporània, en el qual Mallorca hi té paper. Què passa, que amb tots aquests ingredients, no hi ha qui llegeixi el llibre? Mirau, ara que feim la setmana del llibre en català, potser seria el moment de cridar l'atenció sobre la necessitat de millorar ostensiblement la qualitat dels nostres productes editorials. La quantitat d'errades, de faltes; o una redacció terriblement embullada: tot plegat fa que la lectura esdevengui una cursa de salts d'obstacles que acaba acovardant el lector, per més interessat que estigui en unes matèries tan atractives damunt del paper (és una forma de dir-ho). Però aquest llibre, tot i resquitllar l'escàndol, no és un cas únic ni el més estrepitós. Avergonyeix que, a hores d'ara, quan fer un llibre ja és a l'abast de països que encara no han pogut resoldre problemes més bàsicss, en aquesta Mallorca afavorida pel progrés editem amb el peus. Hem d'esperar que les subvencions i els suports genèrics no es malgastin en, productes editorialment inacceptables, veritables atemptats a la cultura, a la llengua, a les ganes de llegir.