És comprensible, fins a un cert punt, que en campanya electoral o en la més calenta precampanya, els caps visibles dels partits polítics circulin pels viaranys més irracionals i irreprimibles. Potser, si Freud estàs de moda i la psicoanàlisi fossin faves comptades, podríem dir que, en certes ocasions els polítics es mostren realment com són. Dic això perquè l'altre dia va sortir per les planes dels diaris una fotografia de Joan Fageda i altres polítics del PP fent-se una foto a una paellada amb un col·lectiu de gent que ha construït habitatges fora de l'ordenació legal vigent. Són coneguts amb els noms de parcel·lers i les seves cases es troben situades majoritàriament a l'extraradi de Palma, o en els termes veïnats de Marratxí i Llucmajor.

Sé que el tema és delicat i de molt difícil solució i qualsevol simplificació del problema pot conduir a errors. És molt gratuït blasmar aquesta gent pel senzill fet d'haver construït un habitatge sense llicència. A vegades, darrera aquesta acció hi ha la noble aspiració de millorar les pròpies condicions de vida i aquesta aspiració és «legítima» amb un excés de tolerància de les autoritats competents que no contenen d'hora aquesta espontaneïtat constructiva, a vegades provocada per la manca d'uns instruments legals per executar ràpidament accions dissuassòries, i que, no fa altra cosa que alimentar el simple raonament de si aquell ho fa i, aparentment, no li ha passat res jo també ho puc fer. a poc a poc, la bolla es va fent grossa i el que era una caseta aïallada es converteix en un poblat que ha crescut de forma anàrquica sense tenir en compte les servituds pròpies que una segregació urbana requereix (dotar-la de serveis bàsics, amplària dels carrers, cessió de terrenys per a ús públics, etc.). El resultat final és un bunyol urbanístic mal d'emprendre que predisposa les autoritats competents a fer l'estruç i rendir-se davant l'alegalitat dels fets consumats. Qui dies passa, anys empeny...

Si el blasme gratuït és una simplificació, també m'ho han semblat certes fotos amb una alt contingut d'erotisme electoral. No em pareix bé que s'aprofiti l'avinentesa d'unes eleccions per retratar-se davant una paella (no sé qui la va organitzar però, coneixent qui s'hi va retratar, sospit que fou una paella induïda) per solidaritzar-se falsament amb un col·lectiu que té una problemàtica determinada. En primer lloc, i suposant la bona fe dels presumptes infractors, pels mateixos parcel·listes que esperen, com qui esperar el Messies, que algú màgicament els solucioni la papereta i que aprofiten qualsevol avinentesa per fer volar la imaginació que algun dia ho tendran tot en regla. Actes com aquests és fer-los concebre falses expectatives, alimentar falses il·lusions a canvi de la llepolia del vot. En segon lloc, perquè al seu costat hi viuen un gran col·lectiu de gent, molt més nombrós, que ha passat per totes les estretors de la llei i l'ordenament vigent, "i per tots els monopolis de col·legi d'arquitectes i aparelladors" que ha fet tots els tràmits com a ciutadans i ciutadanes exemplars i ningú no els ha induït a organitzar actes d'homenatge per complir estrictament amb la llei, ans al contrari, aquella foto "i perdonau-me la simplificació visceral" els va semblar un insult. Us imaginau algun dia que els responsables de trànsit facin paelles amb aquells conductors que condueixen, "de bona fe, això sí" sense tenir el carnet o sense assegurança obligatòria en el cotxe?