És comprensible, fins a un cert punt, que en campanya electoral
o en la més calenta precampanya, els caps visibles dels partits
polítics circulin pels viaranys més irracionals i irreprimibles.
Potser, si Freud estàs de moda i la psicoanàlisi fossin faves
comptades, podríem dir que, en certes ocasions els polítics es
mostren realment com són. Dic això perquè l'altre dia va sortir per
les planes dels diaris una fotografia de Joan Fageda i altres
polítics del PP fent-se una foto a una paellada amb un col·lectiu
de gent que ha construït habitatges fora de l'ordenació legal
vigent. Són coneguts amb els noms de parcel·lers i les seves cases
es troben situades majoritàriament a l'extraradi de Palma, o en els
termes veïnats de Marratxí i Llucmajor.
Sé que el tema és delicat i de molt difícil solució i qualsevol
simplificació del problema pot conduir a errors. És molt gratuït
blasmar aquesta gent pel senzill fet d'haver construït un habitatge
sense llicència. A vegades, darrera aquesta acció hi ha la noble
aspiració de millorar les pròpies condicions de vida i aquesta
aspiració és «legítima» amb un excés de tolerància de les
autoritats competents que no contenen d'hora aquesta espontaneïtat
constructiva, a vegades provocada per la manca d'uns instruments
legals per executar ràpidament accions dissuassòries, i que, no fa
altra cosa que alimentar el simple raonament de si aquell ho fa i,
aparentment, no li ha passat res jo també ho puc fer. a poc a poc,
la bolla es va fent grossa i el que era una caseta aïallada es
converteix en un poblat que ha crescut de forma anàrquica sense
tenir en compte les servituds pròpies que una segregació urbana
requereix (dotar-la de serveis bàsics, amplària dels carrers,
cessió de terrenys per a ús públics, etc.). El resultat final és un
bunyol urbanístic mal d'emprendre que predisposa les autoritats
competents a fer l'estruç i rendir-se davant l'alegalitat dels fets
consumats. Qui dies passa, anys empeny...
Si el blasme gratuït és una simplificació, també m'ho han
semblat certes fotos amb una alt contingut d'erotisme electoral. No
em pareix bé que s'aprofiti l'avinentesa d'unes eleccions per
retratar-se davant una paella (no sé qui la va organitzar però,
coneixent qui s'hi va retratar, sospit que fou una paella induïda)
per solidaritzar-se falsament amb un col·lectiu que té una
problemàtica determinada. En primer lloc, i suposant la bona fe
dels presumptes infractors, pels mateixos parcel·listes que
esperen, com qui esperar el Messies, que algú màgicament els
solucioni la papereta i que aprofiten qualsevol avinentesa per fer
volar la imaginació que algun dia ho tendran tot en regla. Actes
com aquests és fer-los concebre falses expectatives, alimentar
falses il·lusions a canvi de la llepolia del vot. En segon lloc,
perquè al seu costat hi viuen un gran col·lectiu de gent, molt més
nombrós, que ha passat per totes les estretors de la llei i
l'ordenament vigent, "i per tots els monopolis de col·legi
d'arquitectes i aparelladors" que ha fet tots els tràmits com a
ciutadans i ciutadanes exemplars i ningú no els ha induït a
organitzar actes d'homenatge per complir estrictament amb la llei,
ans al contrari, aquella foto "i perdonau-me la simplificació
visceral" els va semblar un insult. Us imaginau algun dia que els
responsables de trànsit facin paelles amb aquells conductors que
condueixen, "de bona fe, això sí" sense tenir el carnet o sense
assegurança obligatòria en el cotxe?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.