lluvia ligera
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
21°

Parc natural?

La intenció del Govern balear, i molt concretament de la Conselleria de Medi Ambient, de declarar com a parc natural la serra de Tramuntana i les muntanyes d'Artà ha aixecat la polèmica. Que una zona sigui declarada parc natural té unes conseqüències que cal destacar, entre elles: la declaració d'utilitat pública a efectes expropiatoris, el dret de tempteig i retracte de l'administració pública, la necessària comunicació de qualsevol venda d'immobles en aquesta zona i, finalment, una espècie de suspensió de llicències a l'àmbit del parc mentre dura la tramitació. Per tant, la figura del parc natural suposa un control o una limitació del dret de propietat. L'objectiu de l'actuació protectora del Govern es troba més en la línia d'evitar un desenvolupament urbanístic desmesurat que a limitar les potestats dels propietaris. No hi ha altres sistemes per aconseguir la protecció d'una zona sense que es donin les conseqüències del parc natural? No és cert que aquesta figura jurídica lliga malament amb la realitat dels nuclis urbans? No trobau que és normal que la gent de Pollença o Sóller estigui preocupada per les restriccions que li vénen a sobre? Sempre he pensat que la protecció d'un territori ha de procurar esser el menys perjudicial possible per als interessos privats afectats. Té sentit que no es permeti construir a les totes a la serra de Tramuntana, de fet, aquesta és la finalitat de les polítiques ecologistes; ara bé, què succeeix amb la persona que fa deu anys que té construïda una casa i la vol vendre? En aquest cas s'hauria de comunicar la venda a la Conselleria i esperar si aquesta exerceix el seu dret de tempteig; és a dir, es posen entrebancs a operacions immobiliàries que no tenen cap incidència mediambiental ja que no es tracta de cap nova construcció ni de cap ampliació o reforma. Tot això per no parlar de la possible restricció de la caça o de la imposició de determinats conreus. No dic que el parc natural no pugui esser un instrument vàlid per a la serra de Tramuntana, però pens que hi ha altres instruments a la legislació d'ordenació del territori que possibilitarien una limitació edificatòria en aquest espai però sense afectar els drets de propietat ja adquirits. Certament, la situació provocada per l'acció protectora pública genera injustícia. Injustícia, ja que qui ha estat més respectuós amb l'aprofitament racional dels recursos naturals és qui rep totes les clotellades, mentre que els municipis que s'han llançat a un consum massiu del territori via hotels o segones residències resulta que gaudeixen de la riquesa generada sense haver de patir cap règim protector. Tanmateix, aquesta situació d'injustícia no pot dur a permetre que qui no ha destruït ho pugui fer; ara bé, entre permetre destruir a restringir fins i tot la venda, crec que hi ha moltes opcions que s'haurien d'explorar i estudiar. És evident que dins l'ambient proteccionista que domina Balears esser contrari al parc natural pot passar factura. De totes maneres actuar en moderació i veure els pros i contres de les decisions, pot temperar el que resulta un bon titular o una declaració de principis, que al final pot implicar restriccions que poc tenen a veure amb l'objectiu que es persegueix. La serra de Tramuntana és un espai fonamental per Mallorca, necessitat d'eines d'intervenció que evitin la seva vulnerabilitat o el seu progressiu deteriorament, tot i això, entre un blanc "que és no fer res" i un negre "que és anar a la limitació màxima", hi ha tota una gamma de colors que ens poden conduir a l'objectiu enunciat sense castigar excessivament els propietaris. En aquesta gamma de colors no té perquè no haver-hi la declaració de parc natural de les zones de la Serra que es troben en una situació més delicada. Provem altres solucions i, si no funcionen, ja arribarem al parc natural total.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.