El problema de l'aigua ha crispat el pacte de govern. El PSOE a
l'oposició defensava el desenvolupament sostenible, equilibri amb
el medi ambient, moratòria urbanística, ecologisme etc. Ara al
poder demana mesures depredadores que l'equiparen més amb els
postulats del PP (adversaris seus) que no amb les dels seus socis
de govern EU-Verds.
El PP i el PSOE, al meu entendre, no creuen en l'estalvi de
recursos (hídrics, energètics o altres) per tant no volen
sancionar-ne l'abús (que no és ús) de l'aigua ja que, segons el
PSOE, afecta les butxaques de la classe obrera, que paradoxalment
no sol tenir piscines i gespa; per cert, han pujat el preus dels
carburants i encara no han fet cap comentari al respecte.
Convindria afegir que a l'Estat espanyol el preu de l'aigua és un
dels més baixos, per davall de països com el Regne Unit, Dinamarca,
França, Alemanya amb recursos molt més abundants que aquí.
La proposta del PP segueix la línia continuïsta de sempre,
comprar aigua a qui sigui per revendre-la i fer negoci. Potser a
aquell negoci que tenien per Sencelles pactat fa temps li trauran
la pols i els Rubis ompliran la bossa buidant els aqüífers. La
demagògia és sempre la mateixa. L'agricultura, que representa molt
poc al PIB, ha de cedir els recursos que utilitza, prop del 65% del
total, al sector serveis, més productiu. O sigui, l'únic factor a
considerar és el PIB, de res no val l'equilibri territorial, la
preservació del paisatge i espais naturals, en definitiva la
sostenibilitat del territori del qual tots en parlen als programes
electorals. Hauríem de saber que l'aportació de l'agricultura al
PIB a les Balears és inferior al 2% quan al conjunt de l'Estat és
del 5%, la qual cosa vol dir que en comptes de capficar i
menystenir l'agricultura caldria potenciar-la, si és que volem un
desenvolupament sostenible i equilibrat.
Una societat, a més a més del consum directe d'aigua per a usos
domèstics, neteja, beure, cuinar, regar jardins etc., consumeix
aigua indirectament, sobretot pel consum de recursos agrícoles i
ramaders, ja que per a la fabricació d'un litre de llet s'usa més
de 60 litres d'aigua, per engreixar un pollastre calen 200 litres
etc. Aquest fet posa de manifest que en una societat on hi ha
equilibri dels tres sectors de producció, el sector primari
(agricultura i ramaderia) ha de consumir prop del 75% dels
recursos.
Fins i tot a Calvià, que es declara municipi sostenible, els
nervis són tensos. I doncs? de què passen pena, quan la
sostenibilitat vol dir no dependre de tercers per al seu
desenvolupament ja que és equilibrat. Que demanin consell als
tècnics europeus que els atorgaren tal distinció, o és que potser
aquests tècnics cobren cars els seus «serveis»?
Sembla que sostenibilitat, ecologisme, respecte pel medi
ambient, qualitat de vida etc. són eslògans que els polítics diuen
en campanya electoral, o fora d'ella, recordau els discursos del
Sr. Ramis antic conseller de Medi Ambient. Però, darrere això hi ha
actituds i compromisos que després no es materialitzen. Demanem
fets i no tantes banderes i eslògans.
Aquí els únics que són sostenibles, molt més per desgràcia seva
que per compromís, són els municipis de l'interior, i com a
excepció algun de la costa, que han mantingut el paisatge,
agricultura i les platges verges que els turistes dels municipis
rics (i no sostenibles) visiten. A canvi aquests pobles no reben
res a canvi, ni compensació ni mencions, sols el col·lapse de les
carreteres, aglomeracions o transvasaments.
Davant això, a la gent que viu en els municipis sostenibles de
veritat, no de títol, no els preocupa tant que la qualitat d'aigua
de la badia de Palma baixi aquest estiu i les repercussions que
això pugui tenir en el turisme, PIB i a la sostenibilitat de
Calvià, i crec, que no és ètic desviar aigua d'ús agrícola per les
bones cap a aquestes àrees a canvi de badar la boca al vent com
sempre o omplint la butxaca a algun terratinent.
De la mateixa manera pens que la solució no va per fer una
dessaladora cada any sec fins a tenir-ne una per cada municipi de
la badia de Palma. No acabaré donant solucions ja que són prou
complexes i serioses i cal una altra mesa de negociació, amb més
dades i extensió. Cal el coratge de la Conselleria de Medi Ambient
per no deixar-se engalipar per demagògies i anar de fons al
problema: si no es paralitza el creixement urbanístic, no hi ha
solucions sostenibles al problema.
Damià Perelló i Fiol (Inca). Llicenciat en
Geologia
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.