nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
23°

Nombres rodons

Fa un parell de dies que els morts per les inundacions de Moçambic eren quatre-cents (400). És meravellosa la capacitat de comptar morts que tenen certes agències periodístiques, entitats benèfiques o oenagés. Quan els països on passen les catàstrofes naturals o humanes són dels que hem de localitzar en els mapes, el recompte dels morts sempre dóna una xifra rodona. Ara eren quatre-cents. Fins i tot quan és més fàcil comptar, com és la sinistra xifra d'ajusticiats a la Xina, s'opta pels nombres rodons. Àmplies zones d'Àsia, tota l'Àfrica subsahariana (exceptuant-ne els blancs de la República Sud-africana) i els països més desconeguts de Sud-Amèrica (el Paraguai, per exemple, o zones amazòniques), formen la geografia dels nombres rodons. S'ha d'entendre que són nombres rodons amb la base del sistema mètric decimal. No els comptam per dotzenes, com els ous, ni per parelles, com els siamesos. El sistema mètric decimal té un aire científicament més consolidat.

La manera de fer el recompte dels morts sempre és indicativa de l'interès que ens han despertat de vius, si ens n'han despertat algun. Quan precisam el nombre dels morts i el de ferits, fent minuciosa gradació de gravetat en aquests darrers, aleshores és que la cosa ens toca molt de prop. La referència al nombre de morts, però en xifres que precisin les unitats, ens indica proximitat física, cultural, històrica o comunitat lingüística. Si ens conformam amb les desenes, quasi es pot dir que volem ser informats per pur compromís. Els centenars ens apleguen de molt enfora, ja als límits de la simple informació per omplir un buit en els informatius. I si es tracta de milers, hem de reconèixer que entre ells i nosaltres hi ha una llunyania, més que física, cultural, històrica i moral.

Les imatges que les televisions ens han servit de les inundacions de Moçambic pertanyen al mateix grup d'imatges de les guerres tribals de la regió dels Grans Llacs. Es tracta de grans panoràmiques en les quals, més que la magnitud de la tragèdia, se'ns fa arribar l'espectacularitat del dolor, de la desgràcia dels humans. Quan nosaltres patim, som cada un de nosaltres. Quan algú pateix en el nostre entorn, és la persona, aquella persona ben determinada, la que pateix. Quan qui pateixen són centenars o milers d'africans, de xinesos, és com si el dolor fos una situació sense incidència en cada persona concreta, una conjuntura visiblement desfavorable, però no perjudicial per ningú en especial. Com els morts: no és que s'hagi mort ningú, realment és que s'han mort quatre-cents mortals. Qui en sabia el nom, qui ens en pot dir de què estava feta la seva vida, si tenia somnis, alguna esperança, una espira d'il·lusió. Estam, doncs, davant una altra situació, una altra conjuntura.

És probable que, en publicar-se aquest article, el nombre de morts a Moçambic hagi augmentat. No sabem, ara, si en desenes o en centenars, crec més aviat que en centenars. De totes maneres, nombres rodons, això ho tenim pràcticament garantit. I seguiran sent un planeta, una població, unes comunitats. Les persones les comptam d'una en una.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.