Fa un parell de dies que els morts per les inundacions de
Moçambic eren quatre-cents (400). És meravellosa la capacitat de
comptar morts que tenen certes agències periodístiques, entitats
benèfiques o oenagés. Quan els països on passen les catàstrofes
naturals o humanes són dels que hem de localitzar en els mapes, el
recompte dels morts sempre dóna una xifra rodona. Ara eren
quatre-cents. Fins i tot quan és més fàcil comptar, com és la
sinistra xifra d'ajusticiats a la Xina, s'opta pels nombres rodons.
Àmplies zones d'Àsia, tota l'Àfrica subsahariana (exceptuant-ne els
blancs de la República Sud-africana) i els països més desconeguts
de Sud-Amèrica (el Paraguai, per exemple, o zones amazòniques),
formen la geografia dels nombres rodons. S'ha d'entendre que són
nombres rodons amb la base del sistema mètric decimal. No els
comptam per dotzenes, com els ous, ni per parelles, com els
siamesos. El sistema mètric decimal té un aire científicament més
consolidat.
La manera de fer el recompte dels morts sempre és indicativa de
l'interès que ens han despertat de vius, si ens n'han despertat
algun. Quan precisam el nombre dels morts i el de ferits, fent
minuciosa gradació de gravetat en aquests darrers, aleshores és que
la cosa ens toca molt de prop. La referència al nombre de morts,
però en xifres que precisin les unitats, ens indica proximitat
física, cultural, històrica o comunitat lingüística. Si ens
conformam amb les desenes, quasi es pot dir que volem ser informats
per pur compromís. Els centenars ens apleguen de molt enfora, ja
als límits de la simple informació per omplir un buit en els
informatius. I si es tracta de milers, hem de reconèixer que entre
ells i nosaltres hi ha una llunyania, més que física, cultural,
històrica i moral.
Les imatges que les televisions ens han servit de les
inundacions de Moçambic pertanyen al mateix grup d'imatges de les
guerres tribals de la regió dels Grans Llacs. Es tracta de grans
panoràmiques en les quals, més que la magnitud de la tragèdia,
se'ns fa arribar l'espectacularitat del dolor, de la desgràcia dels
humans. Quan nosaltres patim, som cada un de nosaltres. Quan algú
pateix en el nostre entorn, és la persona, aquella persona ben
determinada, la que pateix. Quan qui pateixen són centenars o
milers d'africans, de xinesos, és com si el dolor fos una situació
sense incidència en cada persona concreta, una conjuntura
visiblement desfavorable, però no perjudicial per ningú en
especial. Com els morts: no és que s'hagi mort ningú, realment és
que s'han mort quatre-cents mortals. Qui en sabia el nom, qui ens
en pot dir de què estava feta la seva vida, si tenia somnis, alguna
esperança, una espira d'il·lusió. Estam, doncs, davant una altra
situació, una altra conjuntura.
És probable que, en publicar-se aquest article, el nombre de
morts a Moçambic hagi augmentat. No sabem, ara, si en desenes o en
centenars, crec més aviat que en centenars. De totes maneres,
nombres rodons, això ho tenim pràcticament garantit. I seguiran
sent un planeta, una població, unes comunitats. Les persones les
comptam d'una en una.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.