Fa alguns mesos explicava el desafiament que havien llançat, des
d'una pàgina d'Internet, un científic i un escriptor i que
consistia a tractar d'esbrinar quina de cinc històries curtes que
hi havia en aquesta web havia estat escrita per un programa
d'ordinador, que havia estat dissenyat amb l'objectiu d'emular
artificialment la creativitat literària. Fet i fet, es tractava
d'un programa que, segons els seus autors, incorporava com a
característica principal, una formalització matemàtica de la
traïció i, per tal que no en quedàs cap dubte, l'havien anomenat
Brutus, en honor al fill del Cèsar, traïdor entre traïdors.
Afortunadament, quedava clar de bon començament que la
creativitat de Brutus no havia d'estar limitada a la matematització
de la traïció, sinó que, de cara a successives millores, caldria
comptar amb la formalització matemàtica d'altres conceptes que des
de sempre han estat associats a la creativitat literària, com ara
l'amor, la venjança, la gelosia, la decepció, el parricidi i
similars; la qual cosa no deixa de ser una tasca molt i molt
escaient per aquest any 2000, declarat Any Mundial de les
Matemàtiques per la Unió Matemàtica Internacional amb el suport de
la Unesco. Seria certament espectacular i noticiable, encara que
difícil d'empassar, que en el congrés mundial d'aquest any, que es
farà a Barcelona, algun matemàtic més o menys rellevant fos capaç
de defensar, com un dels objectius essencials de la Matemàtica per
al nou segle, la formalització matemàtica de l'amor o de la
gelosia, com una condició sine qua non per aconseguir un programa
d'ordinador amb creativitat literària. En qualsevol cas,
l'experiment ha posat en evidència que la barreja de sentiments tan
humans que hom associa a la trama de les autèntiques obres
literàries, no n'és l'únic component essencial ja que també s'han
de tenir en compte d'altres factors importants com el mateix
desenvolupament de la trama, la generació de llenguatge i l'elecció
i tractament de temes que, tot sovint, requereixen coneixements
associats a un determinat nivell de maduració personal,
característic dels humans i que difícilment pot ser assumit per una
màquina (amb la gloriosa excepció, és clar, de la màquina que
arreplega tot el sentit comú dels humans que, anys enrere, algú va
començar a construir de bon de veres, i de la qual no he sentit dir
que ja hagi acabat). Els participants en el joc havien de contestar
dues preguntes, la primera relativa a quina era la que havia estat
escrita per l'ordinador. La segona, molt més delicada, demanava als
lectors la seva opinió sobre quina era la que estava millor escrita
de les cinc i que, perquè se'n facin una idea, comencen així: a)
«Tom va deixar els halls estèrils de la monolítica corporació amb
un sentiment de descans» b) «Dave Striver estimava la universitat»;
c) «Joey va mirar l'home que tenia al davant»; d) «La pluja queia
per la finestra, tot diluint la suavitat del vidre polit», i e) «Va
ser un gran dia per al beisbol». Pam envant, pam enrere, tots
aquests començaments conviden per un igual a llegir les històries
associades, és a dir, gens. Però hi va haver prop de quatre mil
persones, arreu del món, que varen tenir prou humor per superar
aquesta dificultat inicial i, a més, donar la seva resposta a
cadascuna de les dues preguntes. Pel que fa a la primera, Brutus va
fer quedar bé els seus autors ja que no va ser la més votada entre
les que el públic va identificar com escrita per un programa
d'ordinador. De fet va quedar segona, amb un honrós 25% d'opinions
que l'apuntaven com la culpable, només superada per una altra, que
va ser assenyalada per un 28% dels lectors"opinadors. La qual cosa
pot ser interpretada de moltes maneres, però essencialment cap
d'elles favorable a les destreses literàries del seu autor, és a
dir, de l'humà que l'ha perpretada.
Però el que realment reivindica l'espècie humana davant el
programa Brutus, són les respostes a la segona pregunta, és a dir,
quina era la història més ben escrita de les cinc. En aquest
apartat, els lectors no van tenir cap casta de dubte ja que la
història escrita per Brutus va quedar la darrera de totes, superant
fins i tot la que la majoria del públic havia assenyalat com
l'escrita pel programa. Ja ho poden veure, deu anys i molts diners
gastats a implementar la creativitat literària per, al capdavall,
acabar suspès també en gramàtica i composició. Tot indica, doncs,
que potser hauria estat millor començar pel començament. O no?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.