Gosar pensar i dir

En un minireportatge emès per TV3, se'ns informa de la situació a la frontera EUA-Mèxic, cada dia més problemàtica per mor de la immigració il·legal. Alguns ciutadans dels EUA han decidit defensar per les armes les seves famílies i béns. I l'informador els atribueix l'opinió que la delinqüència augmenta molt per culpa de la presència d'aquests immigrants il·legals. Però no es molesta a esbrinar si tenen una mica, gens o molta raó. No se li demana que ens endossi un estudi sociopolític que ens meni a les causes primeres, però sí que ens digui si, efectivament, aquesta zona és especialment conflictiva i si la immigració il·legal, com sembla lògic, hi té alguna cosa a veure. No ho sabrem, de moment. És més, és molt probable que molts d'espectadors tradueixin aquesta informació de la següent manera: aquests ciutadans EUA que amenacen d'emprar les armes són uns feixistes que atribueixen als immigrants il·legals l'augment d'una delinqüència que ells fomenten indirectament per tenir una coartada per als seus propòsits criminals. No és aquesta la intenció de l'informador "hi posaria la mà al foc. Però, en sintonia amb la correcció política, ens ha escatimat una part, la més desagradable, de la realitat. No és així com s'assenten les bases per a un món més solidari. La veritable solidaritat neix d'una actitud positiva adoptada amb ple coneixement de totes les cares d'una realitat que mai se'ns presenta d'una manera lineal. S'és solidari quan s'aporta l'esforç de cadascú per ajudar a resoldre uns conflictes que generalment presenten arrels i manifestacions molt complexes: que no es poden entendre i combatre només amb la bona fe. Hem de saber i poder dir que, si prop de ca teva, s'hi instal·len algunes famílies d'immigrants pobres, la teva qualitat de vida "el que entenem habitualment per qualitat de vida" en serà perjudicada: perquè si no ho podem pensar ni ho podem dir, vendrà prest o tard qui proclamarà la necessitat d'impedir que s'instal·lin prop de casa nostra immigrants pobres. No mirar la realitat cara a cara, sense por de la semàntica, a la llarga facilita el camí als missatgers de la por, aquells que fan bandera de la cara de la realitat que ens estimàvem més mantenir oculta. Quina altra cosa hauria fet Haider en l'amnèsic paradís d'Àustria?