Quadern de viatge (XXVI)

TW
0

Diumenge, 6." De la mateixa manera que els divendres són dies plens de perspectives generoses, que quasi mai no es concreten en realitats, i de les quals, sovint, només n'obtenim la part més magra del desig, els diumenges són plens de presagis de tristor que sempre esdevenen. Dilluns, 7." Camí de ciutat per la carretera vella, un itinerari que amb l'autopista s'ha convertit en passeig, de sobte inunda la cabina del cotxe la melodia d'Everybody's Talking, del cantant Harry Nilsson, una cançó que el director Schelesinger utilitzà a la pel·lícula Cowboy de mitjanit. Ignor si la carrera musical de Nilsson fou, en el seu conjunt, brillant o mediocre, però he pensat, mentre l'escoltava per enèsima vegada, que una sola obra, en aquest cas una cançó, però també un llibre, un poema, una fotografia o un quadre, pot justificar tota una vida. Dimarts, 8." Es reuneixen a Palma experts de tot el món mundial per tractar l'origen de l'home. Quina pèrdua de temps! Tothom sap que l'home ve de la patata. Dimecres, 9." En algun racó fosc i recòndit de tots nosaltres cova la llavor de la intolerància. Un impuls visceral i atàvic que aguaita el moment adient i les circumstàncies adequades per manifestar-se. Cal recordar que a Mallorca, durant segles i fins no fa gaire, hem vessat aquesta intolerància envers els xuetes, els quals hem marginat, vexat i, fins i tot, cremat. La modernitat ha untat la intolerància amb una capa d'hipocresia. No és correcte manifestar sentiments hostils contra persones o col·lectius, però no per això deixen d'existir. Vèncer aquests sentiments només és possible a través de la profunda convicció que totes les persones són iguals i tenen els mateixos drets, però també, no ens enganyem, mitjançant programes d'integració social. Si la integració no és possible, siguin quines siguin les causes, hi ha el perill latent d'una explosió de violència. Tanmateix, no és suficient voler integrar algú en una comunitat, perquè també hi ha d'haver la voluntat i la necessitat d'integrar-se.

Dijous, 10." Sembra la por en el cos d'un home i tendràs un esclau acovardit. Divendres, 11." Les estadístiques confirmen que les Illes Balears són la comunitat de l'estat que menys llibres compra. En conseqüència, també deu ser la que manco llegeix i el seu nivell cultural, malgrat les aparences, inversament proporcional als índexs de riquesa que ens atribueixen. Magre triomf d'un sistema educatiu, inclosa l'ensenyança universitària, que ni tan sols aconsegueix estimular el plaer de la lectura. Atesa la situació, fóra un gest d'extrema elegància i reciprocitat que els escriptors illencs deixàssim d'escriure per tal de posar-nos a l'alçada dels lectors. Dissabte, 12." Em comunica un lector que les meves paraules suen pessimisme quan faig referència a la supervivència de la meva llengua i, en conseqüència, del meu poble i de la meva terra. Em suggereix que, malgrat la delicada situació que pateix la nostra identitat, hauria de ser més optimista, si més no per tal de transmetre un missatge encoratjador als lectors. Potser té raó, encara que el meu desànim mai no ha esdevingut postració, renúncia, ni claudicació. Ben al contrari. Però la realitat deixa poques fissures per a l'optimisme.