Petrus posant medalles

Ara ja ha passat temps de l'envestida que, des d'aquest diari, li pegà Llorenç Capellà a Joana Maria Petrus, de manera que el company "i amic, aquí has de veure" no es podrà donar per al·ludit si servidor m'aprofit de tenir aquest racó en usufruit per adherir-me en cos i ànima a les raons o no raons que va tenir ella per acceptar la Direcció general d'Esports. Capellà deia que una bona professora de la UIB el que ha de fer és ensenyar i no posar medalles als jugadors de petanca. El sarcasme "sobretot el de Llorenç Capellà" és irrefutable. L'escriptor té una manera especialment malvada de plantejar les qüestions. No és que tengui més raó que els altres "que per ventura sí", sinó que organitza el seu pensament entorn d'un parany de paraules en el qual, si hi entres, quedaràs atrapat: com els ocells amb el vesc. Bé, tenir amics així és un motiu d'orgull, però també presenta inconvenients com aquest: els has de dir amén-amén o, si no, t'ho muntis com t'ho muntis, quedaràs en un racó amb la sensació de ser literalment un pobre infeliç. S'entendrà, per tant, que consideri un heroisme mostrar-me en desacord, tot i que indirectament, amb el senyor Llorenç Capellà. Darrerament, Joana Maria Petrus ha fet, efectivament, el gest de donar trofeus o rebre esportistes més o menys triomfants, i la veritat és que en aquests afers es mostra posseïdora d'un estil que ja voldrien els seus antecessors i qualsevol homòleg seu d'on sigui. Si era això el que feia passar pena a Capellà, podem respirar tranquils, perquè la directora general se'n surt que pareix que no hagi fet altra cosa en la seva vida. Però la veritat és que Joana Maria Petrus no pot ser considerada víctima dels principis de Peter, per una raó molt simple: el seu nivell de competència abasta el món universitari i el de la gestió política. Fent de directora general, no ha traspassat la línia divisòria entre la seva competència i la seva incompetència: i ho està demostrant en l'exercici laboriós del càrrec que l'ocupa. Era el moment de dir-ho? No ho sé, però servidor he pensat, en veure-la a la tarima besant ciclistes suats, que sí, que era el moment de senyalar-la amb el dit i alertar aquells que encara no la coneixen: «Veus? És ella. És na Joana Maria Petrus, i val molt: com a professora i com a directora general d'Esports. En Llorenç es va errar: perquè el millor que té és que és molt humà.