M'arriba pel correu electrònic un missatge convidant-me a
contribuir a alleugerir la fam al món mitjançant la visita a una
pàgina web. Hi vaig, mogut per la curiositat, i em trob a la pàgina
inicial de The Hunger Site (una cosa així com el Lloc de la Fam),
un espai electrònic dedicat monogràficament a la qüestió de la fam.
L'entrada a la web és d'impacte: apareix la pantalla gairebé
ocupada per un gran planisferi en blanc. Cada 3'6 segons s'ombreja
la silueta d'un país. Ens recorda que una persona ha mort de fam.
La seqüència de països reflecteix la freqüència relativa de morts
als diferents racons del planeta: van passant Nigèria, Banglasdesh,
Mali, Afganistan, Moçambic, Xina, l'antic Zaire, Etiòpia, Brasil...
De cada quatre vegades que s'ombreja un país, una és sempre
l'Índia.
No hi ha dubte, però, que allò que fa d'aquesta una web especial
és l'oportunitat de donar aliments amb una operació gratuïta i que
pot ser molt breu. Tot el que hem de fer és repicar damunt la tecla
«Donate free food» («donar menjar gratuït»): aquest gest farà que
una sèrie d'espònsors paguin un quart de tassa de cereals (blat,
arròs, blat de les Índies o d'altres) que el Programa Mundial
d'Aliments de Nacions Unides farà arribar a qui ho necessiti. La
quantitat total de menjar que suposa cada visita depèn del nombre
d'espònsors. El primer dia que vaig visitar The Hunger Site eren
nou: la meva pitjada de la tecla va suposar dues tasses i un quart
d'aliment bàsic. Hi ha espònsors fixos i d'altres que ho són per
una setmana o un dia, de manera que el nombre d'empreses (i per
tant la quantitat de menjar que suposa cada donació) és variable. I
una altra cosa: se'ns adverteix que no val jugar a repicar
constantment damunt la tecla de donació: el contracte entre els
espònsors i els creadors de la pàgina especifica que cada
cibernauta podrà fer una sola donació diària.
És fàcil endevinar què apareix a la pantalla en pitjar el botó
de la generositat: els logotips de les cases patrocinadores. I,
òbviament, repicant sobre el logo, s'accedeix a la pàgina de cada
un d'aquests espònsors. Mogut una mica més per la curiositat, els
vaig visitar, un darrere l'altre. Hi havia, per exemple, una botiga
de flors, una pàgina des d'on compara els preus de les diferents
assegurances de cotxes i una botiga electrònica d'efectes d'oficina
(segells, targetes, post-it) personalitzats. També hi havia una
revista femenina digital: horòscops, salut, moda, psicologia... Dos
dels espònsors eren iniciatives de l'ampli i heterogeni món de la
solidaritat. En un cas, una botiga electrònica que anuncia que
entre el 5 i el 15% del valor d'allò que es compra va a alguna
entitat sense ànim de lucre que el comprador tria d'entre un extens
menú: associacions de discapacitats, de protecció de la infància,
de defensa de la naturalesa o d'investigació mèdica. L'altre cas és
una pàgina web des d'on es poden comprar diferents articles
(d'artesania o alimentació, per exemple) fets per cooperatives de
països del Sud (ha arribat el comerç just a Internet?).
Crec que tot plegat suscita molts dubtes i interrogants, i per
això m'he estimat més contar-vos-ho sense fer gaire valoracions. En
qualsevol cas, us diré que en navegar per Internet faig una
passadeta per la pàgina i toc la tecla de donació. Només em costa
uns segons del meu temps. Us advertiré, però, que la pàgina té
diverses seccions sobre la fam i que en cap d'elles hi trobareu cap
aproximació a les causes profundes del fenomen, ni al camí que s'ha
de seguir perquè la cosa es pugui arreglar per una via diferent
d'aquesta, la de la generositat de les persones en mans de la
publicitat de les empreses. Per a qui l'interessi, té l'adreça al
títol d'aquest escrit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.