Haider i El Ejido

I ara? Què es pot dir, des d'aquest estat de tots vostès, als europeus tan preocupats pel racisme i la xenofòbia que aquests dies encarna Haider? Si algun ciutadà de l'Europa civilitzada vol aclarir per què s'han desencadenat els fets d'El Ejido, serà molt difícil que valori les aventures polítiques de Haider com un rebrot aïllat de nazisme. Què passa a Espanya, imagín que es deuen preguntar molts d'europeus, desconeixedors que aquest és un país amarat fins al moll dels ossos d'una xenofòbia letal, que la riquesa no ha arraconat perquè tampoc no ha duit el progrés ni la civilització. És clar que la Península no és l'única geografia xenòfoba d'Europa, ni la de major densitat. Però sí la que està més lluny de la seva imatge: oberta, alegre, acollidora, braços oberts: els tòpics d'una Andalusia d'espanyolada. La realitat és ben una altra. Qui dubta que quan un poble viu la dramàtica mutilació de la seva comunitat, com ha passat a El Ejido, fa rebrotar els seus instints més clànics. Davant un drama com el que han viscut els ciutadans d'aquest poble d'Almeria, s'expliquen moltes coses: però no que el treballador agrícola immigrat esdevengui genèricament moro hijoputa: perquè quan a un home el converteixes en alguna cosa que no sigui un home, no fas res més que autoritzar-te a atemptar contra la seva persona en qualsevol de les maneres en què es pot atemptar contra la persona. Les imatges de xenofòbia ària acarnissant-se contra immigrants de l'Europa de l'est o contra els immigrants turcs "o d'on sigui: la xenofòbia no fila molt prim a l'hora de triar l'origen de les víctimes: basta que siguin pobres", la imatge d'aquests cap-pelats que suposam rossos, ens evoca un panorama sinistre de fa, total, menys de seixanta anys. I la musculada contundència de Haider dóna rostre polític als pitjors dimonis de la història del continent. Què hi afegeixen aquests ciutadans d'El Ejido i l'estranya tebior dels governs andalús i espanyol? Potser l'expressió del mateix sentiment, però en un estat més primari, amb un aire de bandejat de Sierra Morena. I què hi afegeixen França, els italians o els britànics? Com ens agrada, quan no hi ha conflictes, pensar que hem eradicat xenofòbia i racisme... És una sensació molt sedant, confortadora, dolça i perfumada. Potser la solució seria protegir-nos contra la informació: res tan confortable com una ignorància que ens permeti creure'ns tan bons, tan justs i benèfics...