La ultradreta governarà a Àustria

La coalició de dretes que s'ha format a Àustria indica que a Europa, aquesta Arcàdia de la democràcia que entre tots volem construir, encara hi ha perills latents que no permeten baixar la guàrdia en la defensa de la llibertat i dels valors humanistes que han d'informar el vell continent. De fet, no sembla gaire probable que el «liberal» (quina vergonya!) Haider pugui posar en perill les llibertats fonamentals a un país com Àustria. No és debades que allà hagi governat durant tants anys amb majoria absoluta el partit socialista SPÖ, que encara és el més votat. Tampoc no és pensable que, en un context social tan diferent del dels anys trenta, s'hi pugui posar en marxa cap mena d'operació de neteja ètnica, i així ho entenen també els jueus austríacs, que ja han manifestat que no es senten preocupats per l'arribada de Haider al poder. El perill gravíssim que la ultradrtea en el poder suposa no sols per a Àustria és el de fer presentable o fins i tot respectable el sentiment xenòfob que ha servit al partit de Jörg Haider com a única base «programàtica» rellevant per convertir-se en la segona força política del país. Com és també destacable la fàcil disposició de la dreta ara anomenada civilitzada a col·laborar amb la seva germana la ultradreta. Perquè si hi ha un pronòstic que sembla fàcil en el cas d'Àustria és que, si aquest govern dura quatre anys, a les pròximes eleccions el partit de Haider superarà de molt el Partit Popular austríac ÖPV. Basta comparar la personalitat dels seus respectius dirigents: Davant el carismàtic i dinàmic Haider, que recorda físicament Tony Blair, un Wolfgang Schüssel gris i fat (en els dos sentits de la paraula, d'aspecte antiguat, que, fent honor al seu nom (Schüssel, en alemany, vol dir safata), li haurà entregat el poder en safata de plata. Pot esser comprensible que estigui fart de jugar sempre el paper secundari al qual estava irremisiblement condemnat dins una coalició amb el SPÖ. Però això no justifica que la perspectiva d'esser canceller d'una coalició dels perdedors (per altra banda políticament legítima, per cert, per molt que aquí els que ja es consideren guanyadors l'estiguin demonitzant per si de cas) l'hagi enlluernat fins al punt de no adonar-se que, amb aquest aliat, només ho serà quatre anys. I sobretot no justifica que un partit que es considera democràtic estigui disposat a pactar amb qui fins ara mateix, a la recent campanya electoral, s'ha limitat a atiar els sentiments més primitius dels electors, fins al punt que el President de la República, a l'hora de formar Govern, li ha vetat els noms dels que havien d'esser Ministres d'Economia i de Defensa degut a les expressions racistes que han emprat en els seus discursos. Tanta sort que la resta dels països de la UE han demostrat prou sensibilitat per defensar els principis que necessàriament l'han de configurar. Però aquest és un trist consol davant l'espectacle de l'antiga Àustria Felix governada per l'extrema dreta.