L'home de la gel·laba

D'altra banda, la confusió dels hàbits eremítics de Sant Antoni amb la gel·laba d'aquell home, justificable donada la foscor de la nit i potser la foscor de la falta de lucidesa del qui va a celebrar la festa de Sant Antoni i espera trobar sant Antoni i el dimoni com la més clara de les confrontacions possibles i de sobte un home d'una altra cultura tan respetable impacta contra la convicció que duim posada i ens galteja figuradament i ens fa reflecxionar, i molt, respecte dels estereotips de la nostra cultura.

Hom recorda de quina forma va impactar fa uns anys aquell sermó de la conquesta que pronuncià un distingit canonge el dia trenta-u de desembre, que va saber, dins la fredor habitual del fred del temps d'hivern a la nostra Seu, dur la calor als nostros cors quan fomentà la tesi que tots aquells derrotats pel rei en Jaume eren, a la fi, mallorquins "com nosaltres som mallorquins. Ja és clar que el debat de la conquesta i els temes i els contextos eren ben distints als que se susciten avui per avui.

Sí. El clima de la conquesta orquestrada per Jaume I i la seva gent era ben distint a la convivència pluricultural i pluriracial del nostre temps. Sovint veim que es constitueix aquí o allà una mesquita o que s'obri a qualque indret de la nostra Mallorca una carnisseria fora carn de porc... o els alemanys compren un altre caramull de quarterades i acceptam aquesta convivència fora grans conflictes. Qualcú ha dit aquests dies que per condicionar la presència de magrebis per conrear els nostres camps els hauríem d'obligar a parlar el català. Hom està sorprès davant idees tan excloents i tremola de pensar que el fundamentalisme cobri carta de naturalesa; ja és clar que convé que la gent que visqui aqui parli com nosaltres emperò fora exclusivismes, d'una forma integradora.

Ara fa poc s'ha publicat la llei orgànica 4/2000 dita la llei d'estrangeria que sembla un text normatiu prou integrador i respectuós amb els estrangers que arriben a Espanya i els facilita mecanismes d'integració i protecció prou importants que van des de l'assegurança sanitària fins el respecte dels seus drets de consciència i religió. I, precisament, fa pocs dies s'ha conegut que a la signatura del conveni del treballadors del camp s'ha tengut cura de reconèixer el dret a gaudir d'alguns festius relacionats amb la religió musulmana, vet aquí un exemple d'integració i respecte per la fe dels altres.

Malgrat tot això, no s'apliquen aquests criteris arreu i ja fa uns anys que de tant en tant tenim notícia dels problemes educatius que es plantegen a altres indrets de la CEE com per exemple, França quan les al·lotes porten vel a les aules franceses. L'escola laica per definició atrapada entre el respecte a la idiosincràcia del forasters una mica fundemantelistes i el racionalisme més depurat. Sense saber massa bé què fer-hi.

Baix la gel·laba que camina com un espectre pels carrers de sa Pobla, s'hi troba, emperò, un home que ha fet, com tants, una opció de supervivència i de progrés personal que ha de ser respectada, un home nou que deixa enrere la seva terra i busca treball, refugi, millora a una altra terra i que es passeja sorprès i content per entre els foguerons i s'acosta al bressol de la llenya encesa i mira els focs d'artifici que il·luminen la vila; un home que donarà pas a una nova generació de la qual nosaltres també en serem responsables si duim endavant la cultura de la integració i si som capaços, com saben fer tan bé a sa Pobla, de saltar per damunt el foc infernal de Sant Antoni i posar en marxa accions d'integració i de compromís cultural i ètic.