L'altre dia, convidats per un bon amic pobler, anàrem a sa Pobla
i mentre intentàvem amb dificultat aparcar el cotxe, era la vigília
del dissabte de Sant Antoni i ja es feia notar el trui propi
d'aquests dies, vérem un home travessar el carrer, i mig a les
fosques vaig exclamar 'mira, aquí va un desfressat de sant Antoni!
A mesura que mos hi acostàvem, els fars del vehicle mostraren la
realitat tal com era; l'home que avançava cap a nosaltres portava
una gel·laba i era un magrebí; un dels tants dels qui habiten sa
Pobla. Per baix de la caputxa sorgia el barbó d'aquell home moreno
al qui no véiem els ulls i la imatge pels que no estem
familiaritzats a conviure amb aquest, diuen que deu per cent de
magrebis, que viu a sa Pobla, resultà xocant.
D'altra banda, la confusió dels hàbits eremítics de Sant Antoni
amb la gel·laba d'aquell home, justificable donada la foscor de la
nit i potser la foscor de la falta de lucidesa del qui va a
celebrar la festa de Sant Antoni i espera trobar sant Antoni i el
dimoni com la més clara de les confrontacions possibles i de sobte
un home d'una altra cultura tan respetable impacta contra la
convicció que duim posada i ens galteja figuradament i ens fa
reflecxionar, i molt, respecte dels estereotips de la nostra
cultura.
Hom recorda de quina forma va impactar fa uns anys aquell sermó
de la conquesta que pronuncià un distingit canonge el dia trenta-u
de desembre, que va saber, dins la fredor habitual del fred del
temps d'hivern a la nostra Seu, dur la calor als nostros cors quan
fomentà la tesi que tots aquells derrotats pel rei en Jaume eren, a
la fi, mallorquins "com nosaltres som mallorquins. Ja és clar que
el debat de la conquesta i els temes i els contextos eren ben
distints als que se susciten avui per avui.
Sí. El clima de la conquesta orquestrada per Jaume I i la seva
gent era ben distint a la convivència pluricultural i pluriracial
del nostre temps. Sovint veim que es constitueix aquí o allà una
mesquita o que s'obri a qualque indret de la nostra Mallorca una
carnisseria fora carn de porc... o els alemanys compren un altre
caramull de quarterades i acceptam aquesta convivència fora grans
conflictes. Qualcú ha dit aquests dies que per condicionar la
presència de magrebis per conrear els nostres camps els hauríem
d'obligar a parlar el català. Hom està sorprès davant idees tan
excloents i tremola de pensar que el fundamentalisme cobri carta de
naturalesa; ja és clar que convé que la gent que visqui aqui parli
com nosaltres emperò fora exclusivismes, d'una forma
integradora.
Ara fa poc s'ha publicat la llei orgànica 4/2000 dita la llei
d'estrangeria que sembla un text normatiu prou integrador i
respectuós amb els estrangers que arriben a Espanya i els facilita
mecanismes d'integració i protecció prou importants que van des de
l'assegurança sanitària fins el respecte dels seus drets de
consciència i religió. I, precisament, fa pocs dies s'ha conegut
que a la signatura del conveni del treballadors del camp s'ha
tengut cura de reconèixer el dret a gaudir d'alguns festius
relacionats amb la religió musulmana, vet aquí un exemple
d'integració i respecte per la fe dels altres.
Malgrat tot això, no s'apliquen aquests criteris arreu i ja fa
uns anys que de tant en tant tenim notícia dels problemes educatius
que es plantegen a altres indrets de la CEE com per exemple, França
quan les al·lotes porten vel a les aules franceses. L'escola laica
per definició atrapada entre el respecte a la idiosincràcia del
forasters una mica fundemantelistes i el racionalisme més depurat.
Sense saber massa bé què fer-hi.
Baix la gel·laba que camina com un espectre pels carrers de sa
Pobla, s'hi troba, emperò, un home que ha fet, com tants, una opció
de supervivència i de progrés personal que ha de ser respectada, un
home nou que deixa enrere la seva terra i busca treball, refugi,
millora a una altra terra i que es passeja sorprès i content per
entre els foguerons i s'acosta al bressol de la llenya encesa i
mira els focs d'artifici que il·luminen la vila; un home que donarà
pas a una nova generació de la qual nosaltres també en serem
responsables si duim endavant la cultura de la integració i si som
capaços, com saben fer tan bé a sa Pobla, de saltar per damunt el
foc infernal de Sant Antoni i posar en marxa accions d'integració i
de compromís cultural i ètic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.