Uns quants cops a la meva vida m'he fet aquesta pregunta mentre
mirava un paisatge degradat: com devia ser tot això abans? Abans
vull dir abans de la balearització. Aquests dies al centre cultural
de Sa Nostra he tengut l'oportunitat de trobar resposta a la
pregunta, no exactament a la pregunta que em feia, sinó a una altra
de més ambiciosa, una pregunta que sols la ciència ens pot
contestar. Com eren les Balears abans dels humans? Una pregunta del
tot pertinent per formular a una societat que afronta el tercer
mil·lenni en dèficit i fràgil equilibri amb la Natura.
La resposta ens l'ha donada la Societat d'Història Natural de
les Balears, una entitat quasi cinquantenària que mostra, gràcies
al patrocini de Sa Nostra, la vitalitat, capacitat de feina i
servei al país d'un grup reduït de científics i aficionats a
l'estudi de la Natura. La història cultural de les Illes Balears és
plena d'empreses titàniques nascudes en ments sensibles, generoses,
feineres, que avui ens permeten mostrar al món treballs com el
Diccionari Català-Valencià-Balear, l'Aplec de rondalles, el recull
d'El mallorquinisme polític, la Gran Enciclopèdia de Mallorca o la
de Pintura i Escultura de les Balears... Què passa en aquest país
que els projectes cívis, carregats de dignitat i altruisme no
troben cobertura, protecció ni estima entre la gent per a la qual
són produïts?
Aquesta és la reflexió que se m'ocorre en sortir de l'exposició.
No sé fins a qui punt aquesta és la intenció de la Societat
d'Història Natural de les Balears en muntar una mostra certament
preocupada per la didàctica. L'èxit de l'exposició no està en saber
resoldre els qüestionaris que ens proposen els plafons i
m'atreviria a dir que ni tan sols en el nombre de visitants l'èxit
vendrà, si arriba, quan aquesta petita part de fons de la Societat
d'Història Natural es converteixi en el Museu al qual aspira la
Societat des del 1954, un museu-escola de la Natura que ens posi al
davant la dimensió del nostre patrimoni natural i la
responsabilitat que ens ha tocat a la nostra generació en haver de
protegir-lo, tenir-li esment, estimar-lo com s'estimen les coses
necessàries de les quals no en poden prescindir.
Si passau pel Centre de Cultura del carrer de la Concepció posau
atenció en el ferreret, en el mapa del messinià, en l'esquelet de
l'àguila amb les ales desplegades, en l'atrevida i polèmica vitrina
que mostra «Les falses evidències de presència humana a les Illes»,
travessau la cova, però sobretot no deixeu de contemplar,
d'admirar, de somriure en veure el Myotragus, aquest òvid que, si
aquest fos un país normal, ric, culte i imaginatiu, ja hauria
col·locat a la galeria d'animals mitològics. No ho dic perquè sigui
un producte de la imaginació, que també ho és en veure les sis
formes diferents que li atribueixen els il·lustradors, sinó per la
seva singularitat, admirablement descrita en entrar a la sala que
li és dedicada, just al plafó de la dreta.
Em sabria molt de greu no veure créixer aquesta exposició, no
veure-la permanentment a unes sales, no estar al dia sobre el
coneixement paleontològic i arqueològic del meu país. Són els
responsables polítics conscients que aquesta exposició, i en el seu
dia un Museu, també fan país? Imagín que la inversió necessària per
fer-ho possible és alta, i les prioritats són moltes. Ara bé, si
les prioritats d'aquests govern són l'educació i el medi ambient,
no és aquesta una bona ocasió per invertir en educació "un museu
educa" i conscienciació mediambiental? És més, no hi ha un dèficit
en infraestructures culturals a les Illes Balears que l'Estat
hauria de reparar? Aquestes Illes, ara massa habitades, necessiten
respirar l'aire de fa 7.000 anys, aquell aire que ara circula per
la planta noble del centre cultural de Sa Nostra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.