Una aposta molt forta

No es pot negar que la Conselleria de Medi Ambient aposta fort i amb convicció en la nova política hidrològica. D'una altra manera, seria inexplicable que a un mes escàs de les eleccions s'anunciï un increment en el preu de l'aigua, si més no, per als «grans consumidors». Però Margalida Rosselló ha actuat en coherència. És ben cert que l'administració no pot subvencionar campanyes d'estalvi aigua al mateix temps que permet la sobreexplotació dels aqüífers. La situació a què hem arribat exigia passar de les paraules als fets. Al Pacte de Govern queda ben clar que la dessaladora és el darrer recurs. L'aprofitament de sa Costera resta pendent que el Govern central aprovi el pla hidrològic. Amb raó o sense, totes les organitzacions polítiques estan (o estaven) d'acord que no es pot llevar més aigua a l'agricultura i que l'operació Vaixell no es pot repetir. Per tant, les sortides eren poques. La que s'ha pres contribuirà a reforçar la consciència que l'aigua és un bé escàs. En les actuals circumstàncies, no es pot atacar. Ara bé, ha de ser suficient per garantir el consum estrictament necessari per mantenir els nostres hàbits i, d'altra banda, Rosselló no ha concretat ni les maneres ni el termini d'aplicació de la mesura. La Conselleria ha actuat amb coherència i fermesa. No obstant això, ha de ser conscient que, si fracassa, el cop que hauran rebut les tesis ecologistes serà tan fort que difícilment es recuperaran en molts d'anys. Si triomfen, s'haurà demostrat que existia un altre camí.